Notícies

'Una bufetada a la cara' de Laura Clèries, Directora d’Elisava Research

Data:


Com a educadora en una universitat de disseny i enginyeria i dirigint un departament emergent d’investigació en disseny, el meu paper és ensenyar i transferir coneixements sobre metodologies de recerca de futur, centrant-me en la innovació i solucions disruptives; és a dir, proporcionar perspectives estratègiques promogudes des del disseny. Una de les cites en el camp dels futurs és 'El futur ja està aquí, tot i que no està distribuït de manera uniforme' (William Gibson, 2010), cosa que significa que les 'noves maneres de fer' sempre hi són, liderades per un petit grup de innovadors. Aquestes 'noves maneres de fer' que tenen un impacte en un període de temps perllongat i conegudes tècnicament com a megatendències, consisteixen en senyals emergents: batecs cardíacs dèbils del que després s’escamparà per tota la societat i sacsejarà el sistema.

Però, endevineu què? El futur ja està aquí, ara. De sobte i dramàticament entre tots. El 'Futur' ens ha pegat una bufetada. Fa mal, però ens desperta. Un virus mortal ha tingut el paper d’accelerar el procés de canvi i sacsejar la nostra societat. I de fet, molt ràpidament.

Com a humil contribució per a proporcionar un full de ruta i reflexionar cap a 'futurs més positius' després d’aquesta crisi, aquí escric una vista prèvia de la nostra investigació, aquelles 'noves maneres de fer' que ja no són emergents.

Ephemeral towards Resilient. Al seu llibre ‘Inspired by scarcity’, la dissenyadora Hanae Shimizu va analitzar una sèrie d'accions realitzades per la societat davant de l'escassetat material de la Primera i Segona Guerra Mundial. Un període de recursos escassos que va forçar la imaginació i la creativitat. El resultat d'aquesta anàlisi: 7 categories diferents segons el mètode que es pugui extrapolar a diferents contextos: ampliar, dividir, reutilitzar, retallar, substituir, imitar i protegir. Segurament, ens trobem en un moment d’escassetat després d’un període d’abundància obscena i cal adoptar una nova mentalitat, allunyada de la de 'comprar i tirar'. Actualitzat des del concepte de 'sostenibilitat', el nou concepte és 'resiliència'. La resiliència individual o col·lectiva (entesa com a capacitat per recuperar-se ràpidament de dificultats; resistència) es desplega com a resposta al sentit primitiu de la supervivència i la conservació.

Individual towards Collective. La majoria de les persones necessiten un lloc i un grup on pertànyer, que al seu torn, influeix molt en la nostra visió de l'ètica i la moral grupal. En temps de crisi sanitària, les amenaces de propietat i privacitat de dades o l’aïllament individual, les opinions col·lectives reforcen la necessitat de compartir serveis, gestió col·lectiva de les dades, convivència i solidaritat. Els gestos de col·laboració i un enfocament social afegeixen una dimensió ètica i 'amable' a les nostres accions. L'atractiu comunitari és la propera narrativa col·lectiva en què 'junts' i 'per a un bé major' són el vocabulari.

Machine towards Human. A l'exposició 'PostHuman- when technology embeds society', ja l’any 2017, els visitants van ser convidats a reflexionar sobre preguntes tals com Quines coses creus que fas millor que una màquina?, Com sé que estic parlant amb un humà i no amb una altra màquina?, Quins rols no es poden automatitzar?, ‘'Els cotxes es condueixen ells mateixos, els robots entreguen pizzes, els humans...'. L'anàlisi de les respostes a aquest exercici de preguntes per a humans va oferir una interessant col·lecció de paraules clau que assenyalen una perspectiva humanista: cor, empatia, instint, ball, sexe, ser mare, humanitat, percepció, vida, sentiments, emocions... Davant una adquisició tecnològica, els humans s'esforcen a fer una declaració de la nostra naturalesa emocional intrínseca, diferenciadora i valuosa. La salut mental i els desequilibris emocionals es revelen i s’assumeixen com a part de la nostra existència, reconeguts i obertament compartits per les celebritats. Amb l’auge del moviment 'mindfulness', demostrem el nostre poder interior per aconseguir d’alguna manera una consciència del nostre ser en aquest món.

Certainty towards Probability. Either/Or towards Both/And. Filosofies que impregnen la nostra manera de pensar: portem molt temps pensant en termes de 'o bé/o' en el que respecta a la societat, però les filosofies 'ambdues/i' guanyen terreny. Com a conseqüència, les posicions deterministes deixaran de ser les situacions preferides: el canvi de paradigma no té un manual per al 'futur'. El concepte Lotto Society (Lottosamfundet) fa referència a un ordre econòmic marcat per menys predicibilitat, i a una creació de valor molt més caracteritzada per l’atzar, la casualitat, la imperfecció i la diversitat. Tal com es va copsar a l’exposició Quàntica, la física es va instal·lant com el 'nou' paradigma científic, on la probabilitat i la possibilitat es converteixen en les noves mentalitats.

Hard towards Soft. S’està aconseguint una onada de desenvolupament tecnològic mitjançant màquines i hardware, una perspectiva tècnica 'dura' sobre la innovació que no sempre pot proporcionar solucions significatives. Al llibre 'Fashioning Apollo' es mostra un clar exemple històric del fracàs de la tecnologia 'hard, dura': des d'un vestit espacial dissenyat, incòmode de portar, fins a la creació d’un vestit espacial flexible, de 21 capes tèxtils, tallat amb cura per les costureres de Playtex. Tal i com afirmava la ressenya del The New Yorker: 'Ofereix una meravellosa història de David i Goliat sobre el triomf d'objectes suaus semblants als d’Oldenburg sobre els fàl·lics i rígids, i de les costureres treballadores sobre els enginyers'. Actualment assistim a un camí més 'd’innovació suau, soft' en què a més de les impressores 3D es desenvolupen processos biològics capaços de fer créixer objectes i peces de roba de forma sorprenent. Els innovadors han encunyat el terme 'biofabricació'. La suavitat també es refereix a l’adopció de ritmes més naturals, la intel·ligència tranquil·la i la elegància pròpies de la natura.

Physical towards Phygital. El projecte T-jacket és una armilla que simula la sensació d’una abraçada quan s’activa amb un missatge d’una aplicació digital. Presentat fa alguns anys, va representar la combinació dels efectes físics d’una informació gestionada digitalment. Ens trobem en un entorn construït de forma phygital, el desenvolupament del qual encara és molt primigeni. El món s'ha convertit en una economia i una societat amb dos móns: el físic i el virtual. Els avenços en tecnologies virtuals obren la finestra a múltiples identitats, realitats i experiències. Per anomenar-ne alguns, la política, el retail, la salut, el treball, l’educació i els comportaments socials estan destinats a transformar-se cap a un ús combinat i significatiu d’aquestes tecnologies.

Wise towards Critical. Les conseqüències de la pèrdua de fe en el sistema polític i públic han obert un munt d’oportunitats per a què altres 'herois' (organitzacions o individus) construeixin en base a la confiança i la lleialtat. A tall d’exemple, l’informe Branded cities, explora el paper de les marques en 'fer ciutat'. Les marques cíviques es poden convertir en les que generen narracions intel·lectuals que creen esperança i sentit, una mena d’entrenadors d’estil de vida. Les marques adopten enfocaments ètics i socials i la seva responsabilitat envers la societat, generant un diàleg amb els consumidors al passar de contar històries a provar històries (storyproving). A més, en una societat de la informació, el pensament crític i les habilitats creatives seran rellevants per a distingir i generar un camí cultural personal. El concepte d'Intel·ligència Cultural guanya força en quant pot adreçar matisos ambigus que la Intel·ligència Artificial no pot comprendre.

Heavy towards Lightness. Les expressions idiomàtiques com 'Em sento com un plàstic' o 'Regnes inorgànics', referides a ciutats gratacels, s’estan incorporant en els guions de sèries. En el moment en què entrem a l'era de l'Antropocè, la humanitat és més conscient de la nostra petjada ecològica i de la càrrega social dels materials. Cal alleugerir la càrrega imposada al planeta. El llibre de John Thackara, 'In the bubble: designing for a complex world', s'adreça a un món basat menys en coses i més en persones, on l’enfocament del disseny se centra en els serveis, no en les coses. Les actituds nòmades i mòbils reforcen la necessitat de viatjar 'lleuger'. La globalització fa que cinc coses addicionals siguin mòbils: diners, informació, llocs de treball, persones i productes.

Centralized towards Distributed. Werkplaats Centraal, de Jurgen Bey (Studio Makkink & Bey) i Dirk Osinga és un projecte de recerca de disseny sobre el futur de l’espai de treball en relació a les noves visions sobre l’educació professional, desenvolupaments tecnològics i la indústria creativa. Tres dels set models especulatius que van generar (terminal de transport, taller digital, taller mòbil), indiquen un canvi d’una estructura centralitzada a una mòbil, distribuïda. Aquest és només un exemple que posa en relleu com la fabricació o la intel·ligència van cap a models distribuïts. Les grans fàbriques queden obsoletes gràcies a l’auge de la fabricació digital, i la ciutat, amb projectes com Unto this last, es converteix en el centre productiu. En els sistemes distribuïts, no només poden sorgir noves professions, sinó que també es poden desenvolupar noves economies. Estratègies comercials com ara 'The long tail' apunten cap a l'obtenció de beneficis mitjançant la venda de poques unitats d'articles difícils de trobar a molts clients, en lloc de la mentalitat comercial tradicional de vendre grans volums d'un nombre reduït d'articles populars. Les dades distribuïdes també permeten una propietat no monopolitzada de les dades dels ciutadans.

Segurament, aquesta bufetada a la cara ens ferirà profundament. La sensació de dolor durarà durant algun temps. Les seqüeles d’aquesta crisi tindran profundes implicacions polítiques, econòmiques i socials. Però hem de despertar-nos i aprofitar-ho com una oportunitat per allunyar-nos creativament dels mètodes i mentalitats tradicionals per tal de sacsejar el sistema. Més que mai, és la nostra responsabilitat col·lectiva seguir el full de ruta que condueix a un canvi positiu. Els futurs 'positius' (en plural, tan diferents com són les oportunitats) només signifiquen el nostre avui, el nostre present. El futur és només una actitud, no un període temporal. I, d’un cop d’ull, el nostre avui és emotiu, social i cultural.

 

'Canvia. Ara o mai.
De què es tracta?
Bé, el llibre tracta sobre com el món està realment destrossat, saps?
No podem simplement asseure’ns. Hem de prendre consciència ara...
A la nostra vida personal, estant presents i estimant...
Perquè la vida se’n va molt ràpid, saps?'

Enlightened. Sèrie. HBO.

Laura Clèries, Directora d’Elisava Research

Utilitzem cookies pròpies i de tercer per millorar la teva experiència.

Si continues navegant, considerem que acceptes la nostra

política de cookies