La galeria d'art MUTUO ha acollit una sèrie d'exposicions amb projectes del Màster en Data and Design

L'any passat vam generar, recollir i emmagatzemar més dades que en els 5.000 anys anteriors de la història de la humanitat. Fins avui no disposàvem de la tecnologia per enregistrar la realitat a aquesta escala (ni per tant selfie), però ara la tenim al palmell de la mà. I com ens agrada... Per desgràcia, això no vol dir que les nostres societats estiguin millor informades.

Les dades per si soles emmascaren la realitat que descriuen, desdibuixant el seu significat i diluint les emocions. És difícil entendre què signifiquen dos graus d'augment de la temperatura mitjana, o una taxa de transmissió de l'1,5... o un milió de morts, per exemple. En un món de terrícoles plans i fets alternatius, transformar les dades en informació comprensible i honesta és, més que una necessitat, una qüestió de supervivència.

MADD house ha estat una sèrie d'exposicions dels i les alumnes del Màster en Data and Design d'Elisava. Durant un mes, la galeria d'art MUTUO s'ha convertit en part del seu projecte final i en un aparador de pensament crític, investigació, narratives de disseny de dades i interacció.
 

Exposició #01:
Nationalities. An Exploration on Border Mystification
Autor: Pedro Vallejo

Les nacionalitats són universals, afecten i envolten totes les persones del món, són un factor vital en el teu desenvolupament personal, i és una cosa que inicialment no pots triar. Encara que en el món occidental sembli que vivim en un món globalitzat i lliure, la llibertat i la mobilitat poden convertir-se en un procés realment individual depenent de la nacionalitat que tinguis.

Aquesta exploració pretén donar una nova perspectiva i suscitar una conversa sobre la nostra identitat i com ens relacionem amb la pròpia nació i el suport als seus interessos i ideals. Com a societat, els principis de les nacionalitats són inflexibles i intocables, no hi ha espai per qüestionar-los, i no podem evitar preguntar-nos si el món tal i com el coneixem podria existir sense o revisar les banderes, les fronteres, el dret internacional i els passaports.

Exposició #02:
Body Builders. An exploration of body cult society
Autora: Carla de la Torre

Vivim en una societat "fit", on els gimnasos són temples de transformació cap a un estereotip globalitzat. El culte al cos planifica i controla les nostres rutines diàries i acaba modelant la nostra identitat, alimentant la indústria del fitness, que no fa més que créixer. Al mateix temps, estem en l'era de la informació i de les dades. Es diu que tenir informació és poder, afirmació que també pot aplicar-se al paradigma del fitness.

Dissenyem el nostre cos a través de rituals en els gimnasos omplint (15 repeticions d'esquats durant 3 sèries, 100 grams d'arròs...) per construir el cos ideal i al mateix temps guanyar poder individual. La bellesa acaba sent mesurada, pesada, equiparada i comparada.

El concepte es personifica en els cossos dels culturistes. La massa corporal, corporal i de dades, representa un ideal de poder. Tots veiem aquest grup social com una cosa allunyada de la nostra realitat, però els culturistes del passat són els seguidors del fitness del present. L'esport actual s'ha convertit en una complexa activitat comercial, política i social, on el cos estètic es confon amb el cos sa, modelant els cànons de bellesa i la nostra autoestima al seu gust. I la forma en què ens enredem és seguint aquests rituals de dades.

Exposició #03:
Behind the Fear. An exploration of gynaecological violence
Autora: Maria Moreso

Al llarg de la nostra vida, les dones, o persones amb vagina, visitarem múltiples vegades una consulta ginecològica. La recomanació de Sanitat Pública és fer-ho cada 1-3 anys, depenent de les circumstàncies individuals, però, més del 50% de les dones no seguiran aquesta recomanació. No és novetat que a gairebé cap dona li agrada anar al ginecòleg. Malauradament, sentir ansietat, por, vulnerabilitat, vergonya i incomoditat són part de l'experiència comuna de moltes dones al visitar aquest especialista. Però, per què ho vivim d'aquesta manera?
  
La manca de sensibilitat i empatia cap a una pacient en una posició extremadament vulnerable, el judici, la infantilització, el paternalisme, la manca d'avanç científic, la desinformació, el tabú o la normalització del dolor femení són algunes de les formes subtils de violència patriarcal que patim les dones en relació a la nostra salut íntima. Una violència que té lloc en un context mèdic on aparentment imperen els valors de la cura i l'atenció, i on precisament s'espera tot el contrari a la violència.
 
La violència ginecològica afecta la meitat de la població, és un problema sistèmic i complex en el qual intervenen multitud de factors i en el qual tots i totes participem de forma més o menys conscient. Aquest projecte busca detectar i desnormalitzar aquestes situacions com a primer pas indispensable cap a una millora.

Exposició #04:
The Origin, the Unknown. A Walk Through the Invisibilities of Menstrual Cycles
Autora: Joana Bisbe

L'ésser humà ha aconseguit no extingir-se gràcies a una cosa tan bàsica com els cicles menstruals. No obstant això, la nostra cultura ens ha ensenyat a veure aquest procés natural com una cosa bruta, contaminada i vergonyosa. Reflexionar sobre com aprenem sobre els cicles menstruals ens dóna una pista dels prejudicis arrelats en la nostra comprensió actual difosos pels que van escriure la història, van fer investigacions i van predicar. Què tenen tots ells en comú? Que no són menstruadores. Per tant, totes les seves exploracions, gravacions i escrits són des d'un punt de vista extern desestimant els canvis emocionals i físics lligats al cicle i només detectats pels qui l'experimenten.

És clau entendre que els cicles menstruals s'han convertit en una qüestió política on el poder resideix en el control del coneixement comú i dels cossos. Invisibilizar-los convertint-los en un tabú és només un mecanisme per assegurar aquesta perspectiva. Per això, aquesta exposició ofereix un enfocament dels cicles menstruals en primera persona. Convida i inclou les seves veus, experiències i perspectives per a reescriure la història i crear un coneixement col·lectiu per reflexionar sobre la relació que tenim amb aquest procés corporal i remodelar-lo cap a una experiència més saludable, sostenible i col·lectiva.
 

Crèdits

Autors/es: Pedro Vallejo, Carla de la Torre, Maria Moreso, Joana Bisbe
Tutors/es: Domestic Data Streamers, Maria Fabuel, Pau Aleikumsalaam
Suport transmedia: Playmodes, Santi Vilanova, Eloi Maduell
Reconeixements: Paadín, Marc Panero, Marta Handenawer, Iasa Monique, Saul Baeza, Oscar Tomico, Lluís Sallés. Clara Subirats, Achos, Rosa Monge, Rosa Arredondo, Mònica Molins, Ane Guerra, Jaume Rios, Irene Rodenas, Helena Marzo, Elisava Communication Team, Elisava i MUTUO Centre d'Art.