Podem pensar que la vida ha estat injusta, que en Guillem tenia molts anys per davant, podem pensar en les abraçades, els petons, les bromes, les xerrades que ja no tindrem, podem sentir-nos tristos, sols, enrabiats... i segurament tindrem raó. Però també podem pensar en la sort que hem tingut de compartir amb ell tants petits i grans moments de felicitat.
No tenim l'eternitat pel davant, no tenim la situació controlada, no ho tenim tot en les nostres mans. Senzillament, ens autoenganyem per fer més fàcil el trànsit per aquest món. No es pot parlar de llei de vida perquè la vida no té lleis.
La creativitat per força ha d'establir nous límits, ha d'anar més enllà dels esquemes establerts. Quan de petit fèiem excursions per la muntanya, en Guillem sovint deixava la pista per pujar per les pedres de les vores per explorar dreceres i noves rutes. Ja ens estava dient que el camí habitual no era el seu.
Abans de començar el Batxillerat a Casp, ja sabia que triaria l'especialitat artística perquè veia el seu futur lligat al món del disseny. Era dels pocs alumnes que a la seva edat tenien clar quina carrera triarien.
Ha estat, des de ben petit, un noi creatiu, d'idea fàcil. Els seus treballs eren cada cop més elegants en el seu format, moltes vegades deixant traspuar un estil propi. Li interessaven els temes socials perquè es preocupava per les persones amb dificultats. I estava a punt de fer un pas endavant en una altra de les seves passions, el food design. Cada curs, a cada passa, anava escrivint el que, potser sense saber-ho, havia de ser el seu lema: sempre hi ha una altra manera de fer les coses.
A Elisava ha madurat perquè ha gaudit de cada nou projecte. I ha patit i s'ha hagut d'esforçar, i la passió que hi posava en la superació de dificultats, com passa en tots els aspectes de la vida, ha fet el gaudi encara més gran. A Elisava ha trobat una segona casa, on durant quatre anys ha format la seva pròpia família amb els seus estimats amics. Com tants altres alumnes, ha acceptat el repte creatiu, ha posat en marxa el seu talent i l'esforç necessari per arribar a la graduació i, en el seu cas, a guanyar el Premi ei!, en un dels dies més feliços de les nostres vides.
Una altra de les seves qualitats era la facilitat de comunicació. Tenia un discurs alegre, entenedor, proper, que enganxava l'oient sense esforç. En la presentació dels treballs sabia molt bé quins aspectes calia remarcar perquè li eren favorables i per quins valia més passar-hi de puntetes. En els monòlegs que a vegades ens regalava en les reunions familiars ens fèiem un tip de riure. Mai no oblidarem un clàssic, com és el seu relat personal de les festes de Menorca de l'estiu del 2018.
Era un bon amic. Sempre estava disposat a donar un cop de mà als companys i, sobretot, a animar-los, a fer-los veure les seves qualitats en els moments més complicats. Era divertit i creava un núvol de felicitat allà on anava, però alhora també era inconformista i crític amb molts aspectes de la nostra societat.
Quan vam poder assistir a la defensa del seu Treball Fi de Grau, vam pensar que tenia un gran futur per davant. Qui ens podia dir aleshores que hauríem de patir aquest cop tan dur!
En Guillem ha marxat, en contra de la seva voluntat, quan estava vivint una situació personal i professional de plena felicitat. En poc temps s'havia guanyat el reconeixement professional, compartia la seva vida amb la seva estimada Ona, gaudia de l'amistat sincera de tants amics i companys, i tenia l'amor i l'admiració de la seva família.
Mai no t'oblidarem, Guillem. Sempre viuràs en els nostres cor.
Els teus pares.
PD. Volem donar-vos les gràcies a tots els que heu penjat un escrit i animar als que no ho heu fet encara a que ho feu. Per a nosaltres, cada record del Guillem és una llum dins de la foscor.