Notícies
Benvingut, bienvenida, welcome a la pàgina d’homenatge a Guillem Alemany. En aquest espai anirem publicant els missatges de condol i de records relacionats amb el Guillem, per poder tornar a ells -i al seu record- sempre que vulguem.
Si vols enviar-nos el teu missatge, fotos, reflexions, dibuixos, dedicatòries... tot és benvingut, pots escriure a comunicacio@elisava.net.
Podem pensar que la vida ha estat injusta, que en Guillem tenia molts anys per davant, podem pensar en les abraçades, els petons, les bromes, les xerrades que ja no tindrem, podem sentir-nos tristos, sols, enrabiats... i segurament tindrem raó. Però també podem pensar en la sort que hem tingut de compartir amb ell tants petits i grans moments de felicitat.
No tenim l'eternitat pel davant, no tenim la situació controlada, no ho tenim tot en les nostres mans. Senzillament, ens autoenganyem per fer més fàcil el trànsit per aquest món. No es pot parlar de llei de vida perquè la vida no té lleis.
La creativitat per força ha d'establir nous límits, ha d'anar més enllà dels esquemes establerts. Quan de petit fèiem excursions per la muntanya, en Guillem sovint deixava la pista per pujar per les pedres de les vores per explorar dreceres i noves rutes. Ja ens estava dient que el camí habitual no era el seu.
Abans de començar el Batxillerat a Casp, ja sabia que triaria l'especialitat artística perquè veia el seu futur lligat al món del disseny. Era dels pocs alumnes que a la seva edat tenien clar quina carrera triarien.
Ha estat, des de ben petit, un noi creatiu, d'idea fàcil. Els seus treballs eren cada cop més elegants en el seu format, moltes vegades deixant traspuar un estil propi. Li interessaven els temes socials perquè es preocupava per les persones amb dificultats. I estava a punt de fer un pas endavant en una altra de les seves passions, el food design. Cada curs, a cada passa, anava escrivint el que, potser sense saber-ho, havia de ser el seu lema: sempre hi ha una altra manera de fer les coses.
A Elisava ha madurat perquè ha gaudit de cada nou projecte. I ha patit i s'ha hagut d'esforçar, i la passió que hi posava en la superació de dificultats, com passa en tots els aspectes de la vida, ha fet el gaudi encara més gran. A Elisava ha trobat una segona casa, on durant quatre anys ha format la seva pròpia família amb els seus estimats amics. Com tants altres alumnes, ha acceptat el repte creatiu, ha posat en marxa el seu talent i l'esforç necessari per arribar a la graduació i, en el seu cas, a guanyar el Premi ei!, en un dels dies més feliços de les nostres vides.
Una altra de les seves qualitats era la facilitat de comunicació. Tenia un discurs alegre, entenedor, proper, que enganxava l'oient sense esforç. En la presentació dels treballs sabia molt bé quins aspectes calia remarcar perquè li eren favorables i per quins valia més passar-hi de puntetes. En els monòlegs que a vegades ens regalava en les reunions familiars ens fèiem un tip de riure. Mai no oblidarem un clàssic, com és el seu relat personal de les festes de Menorca de l'estiu del 2018.
Era un bon amic. Sempre estava disposat a donar un cop de mà als companys i, sobretot, a animar-los, a fer-los veure les seves qualitats en els moments més complicats. Era divertit i creava un núvol de felicitat allà on anava, però alhora també era inconformista i crític amb molts aspectes de la nostra societat.
Quan vam poder assistir a la defensa del seu Treball Fi de Grau, vam pensar que tenia un gran futur per davant. Qui ens podia dir aleshores que hauríem de patir aquest cop tan dur!
En Guillem ha marxat, en contra de la seva voluntat, quan estava vivint una situació personal i professional de plena felicitat. En poc temps s'havia guanyat el reconeixement professional, compartia la seva vida amb la seva estimada Ona, gaudia de l'amistat sincera de tants amics i companys, i tenia l'amor i l'admiració de la seva família.
Mai no t'oblidarem, Guillem. Sempre viuràs en els nostres cor.
Els teus pares.
PD. Volem donar-vos les gràcies a tots els que heu penjat un escrit i animar als que no ho heu fet encara a que ho feu. Per a nosaltres, cada record del Guillem és una llum dins de la foscor.
Guillem, fins ara, després de mesos, no he pogut escriure aquest record de tanta tristesa que tinc dins meu, de tantes llàgrimes vessades pensant amb tu. T’estimo i t’enyoro tant!!!!!!
Ets el meu primer net, quina alegria!!!! Els dinars dels diumenges a casa amb tota la família, les teves xerrades tant divertides, sempre al meu costat a taula... Aquests records amb donen força per passar el que em queda de vida.
Guillem, t’enyoro.
Un dels grans privilegis que tenim els que fem de professors és el de poder estar en contacte amb “el que pot venir”. És a dir, amb certs gestos, insinuacions, manifestacions, que estan encara en procés, però que ja amb certa claredat ens estan donant pistes de cap a on pot anar un present - futur immediat. El cas del projecte final del Guillem, (sex)abled (on el vaig conèixer al ser component del seu tribunal) em sembla un exemple claríssim en aquesta direcció.
Uns dies abans de la seva defensa, a l'estudiar una mica el seu dossier, ja em va arribar el primer sotrac. I amb la seva presentació pública la cosa encara em va deixar més impactat. Crec que em va tocar parlar primer, i recordo que em va costar arrencar... No volia només deixar anar bones paraules i elogis, però només em sortien comentaris en aquesta direcció. La potencia del projecte, començant pel tema escollit, l’actitud amb el que el Guillem el va viure, la seva cura, la seva sensibilitat, el seu compromís, la seva capacitat per desenvolupar-ho, el to escollit, el volum de feina feta... Encara ara, quan hi penso en el projecte i en com el va portar, em torna l’emoció d’aquell primer moment de descobriment.
Projectes i actituts, com les que va mostrar, són senyals esperançadores que un món molt més desitjable, just i interessant és perfectament possible... I necessari. En el projecte i la manera de fer del Guillem estava aquella puresa i lluminositat tan poc habituals en el món adult, que acaba fent tantes concessions, resignat i confós davant les “circumstàncies” i dificultats de la vida.
Tots els que t’han conegut, i els que encara que no haguem fet de manera molt puntual, tan segur ens emportem una llum per sempre, que ens ha de fer recordar i inspirar, que les coses sempre és poden fer “d’una altra manera” i que cada un de nosaltres sempre pot anar més enllà del que es pensava podia anar.
Per sempre Guillem!
Gràcies per mantenir-lo viu amb les nostres dedicatòries, en Guillem mai desapareixerà de dins nostre.
Such a openminded and grateful soul. Thank you for sharing your dreams and ideas during my workshops the last years. You will be missed here.
Guillem, te recordaré por los pasillos de la uni siempre con una sonrisa en la cara! Un abrazo muy fuerte a toda la familia y amigos cercanos. Gracias!
Sempre és complicat expressar els teus sentiments davant de la mort i més quan aquesta es presenta quan no toca i ningú l’espera.
La meva relació amb en Guillem ha estat de professor a alumne, com amb tants d’altres, però tinc la sort d’acompanyar-ne uns quants cada any en el seu darrer projecte de la carrera i això ens permet un grau de coneixement mutu molt més gran. En Guillem era, com molts d’altres, treballador, llest, valent, entusiasta, però em van sorprendre la seva tendresa, era carinyós, amable, sempre somrient i això no és tan comú.
Poden semblar paraules convencionals davant d’aquesta mort però no ho són, són sinceres, però el que no em puc treure del cap és la brutal estripada en la vida dels seus pares, del seu germà i de la Ona la seva parella de l’ànima.
Una abraçada molt forta i molt sentida.
En una jornada dedicada al food design, sostenibilitat i innovació, en Guillem va poder presentar el seu projecte final, un projectàs dedicat a les persones amb diversitat funcional, un projecte sensible però amb una força incalculable.
En aquesta jornada, em va motivar molt respecte el food design, una disciplina que, als dos ens apasiona, i que jo després he volgut continuar per al treball final.
Era l’hora de començar un workshop, jo estava apuntat al "Candys of the future". En Guillem no estava apuntat a cap, i li vaig proposar que vingués amb mi. El tema era super xulo, fariem uns caramels a partir d’una tècnica amb nitrogen líquid.
Primer ens van ensenyar com fer unes piruletes. Llavors vam començar a experimentar. Però el que no ens hauriem imaginat és que després de fer unes piruletes, acabariem junts, fent una cadira. Entre els dos vàrem començar a fer-la pas a pas fins que va quedar dempeus. Aquell moment va ser màgic i sempre el recordaré. El disseny i la cuina sempre l’han fet molt feliç, com en aquella jornada de Foodture, en la que vem riure, vam jalar, vam aprendre i vem disfrutar-la molt plegats.
Per sempre, Guillem!
Guillem Alemany ha sido un estudiante brillante, entregado, que también podía ser muy crítico y apasionado, pero con una exquisita educación.
Cuando ocurre una cosa así, solemos pensar en las cosas importantes que le quedaban por hacer, pero creo que Guillem vivió con una gran intensidad, siempre rodeado de amigos y compañeros.
Un estudiante especial, encantador, con mucha personalidad, que permanecerá en nuestro recuerdo.
Enseñar es un privilegio. Me permite compartir experiencias que son inolvidables. Y la historia contigo Guillem fue una de ellas.
Enseñar me permite acercarme a temas y personas que muchas veces se convertirán en parte de mi camino profesional. No tuve el placer de conocerte mientras estudiabas, pero la presentación de tu TFG estuvo en boca de todos. Me llevó a leer tu memoria, a ver el proyecto y a invitarte a formar parte de lo que estamos cocinando en Elisava en Food Design. Recuerdo tu tono de voz cuando te contacté por primera vez. Tu emoción, tu dulzura y tus palabras de agradecimiento. En esta imagen estás con Laura Gispert y Xavi Llarch, el día que viniste a explicarnos tu proyecto. Tu presencia nos ha acompañado durante todos los momentos interesantes de esta primera experiencia y a pesar de que no podremos vete, nos seguirás acompañando desde allí donde estés.
Hola Guillem,
No sé si podràs llegir aquest missatge, però només et volia dir: gràcies. Gràcies per ensenyar-me el què és ser algú que estima a tothom, amb una energia implacable. És el que m'emporto d'haver-te conegut: la teva energia.
Tot i conèixer-te a través de la meva germana, realment vam coincidir per primera vegada com a monitors. Quan vas entrar a Can Què com a monitor novell, de seguida et vas animar a ajudar amb totes les disfresses i decoració de la colònia. També vas portar una energia i bon ambient al grup de monitors que et van caracteritzar de seguida. Sempre volies disfressar-te i ens ho passàvem genial decorant tota la colònia amb les bogeries que havíem construït.
Recordo en especial quan ens va tocar compartir la mateixa habitació amb les colles. Vam inventar-nos mil i un contes improvisats, que parlaven d'aventures viscudes per dos grans amics, i tot el que els esperava per davant.
Se'm fan dures d'escriure aquestes línies, però alhora em fan saber que has viscut les millors aventures i de la millor manera possible: la teva.
Suposo que recordaràs la il·lusió que em va fer quan em vas dir que estudiaries a Elisava; que compartiriem espai universitari: un lloc on deixar volar la teva creativitat i veure com cada any et feies més i més crack, aportant la teva energia i visió en tot el que creaves, i a tothom que coneixies.
I tot i que durant el teus darrers anys d'universitat jo no hi fos, recordo quan em vas parar al mig del passadís el dia que et van nominar als premis Ei!, i la mena d'orgull i felicitat absoluta que vaig sentir al veure com havies madurat, però seguies vivint cada instant amb la mateixa intensitat i alegria que el Guillem que havia conegut d’adolescent
Sempre has aportat al teu entorn alegría, il·lusió, energia i amor pur. Sempre has abocat en tot allò que feies, en totes les persones que coneixies, una part del teu immens amor. I aquesta part, segueix viva, en cada persona que has tocat. Tots et recordem, i et ecordarem sempre, com un ésser d’energia pura i amor sense mesura.
Et trobo a faltar, però et porto dins meu.
Gràcies Guillem!
Has deixat un buit enorme que no podrem omplir mai més. La vida sense tu no serà el mateix, perquè tu precisament eres la nostra vida, la nostra llum.
Només tu ens podries haver deixat els millors records, perquè amb tu tots són bons, i tots els bons són amb tu.
Serà impossible oblidar-los tant com serà impossible esborrar com ens has estimat, ajudat, animat, aconsellat... i tot el que has fet sempre per nosaltres.
Has estat el millor amic que qualsevol podia tenir, l'exemple a seguir, el que per molt trist que estiguessis, et transmetia sempre la seva alegria, la seva felicitat.
Ja saps que és impossible descriure't amb paraules, però saps també que tot el que m'has demostrat ho tindré amb mi constantment.
Gràcies per haver estat sempre al meu costat, sobretot en els moments més difícils, encara que en el moment més difícil de tots, no m'imaginava que em faltessis precisament tu.
No m'oblidaré de tu cap dia, i et prometo recordar sempre totes aquestes coses bones, en moments com aquest.
T'estimo moltíssim. Sempre junts.
Tant de bo tornar a aquella època, l’època en què tots creixíem, apreníem, i cada cop ens estimàvem més i més. Una època on mai hi havia suficients somriures, on sempre hi havia noves coses per fer, on sempre hi havia un moment per fer un cafè a la terrassa i per quedar a les palmeres de l'entrada de la uni. Una època on volíem passar tot el temps junts, on vam formar una preciosa família i que ens ha fet ser qui som ara. Guillem, no em cal tornar a aquella època per saber que sempre estaràs amb nosaltres, només et diré que gràcies per tot, per ajudar a crear aquest capítol de la meva vida on tu hi ets i hi seràs sempre. T'estimo molt.
Escribo estas palabras con mucho pesar dentro de mí con la única intención de honrar la memoria de mi gran amigo Guillem. Desde lo más sincero de mi alma quiero decir que Guillem fue de las mejores personas que he conocido en estos últimos años, una persona con grandes cualidades lo que lo hacían una gran compañía y una persona que querías cerca de ti en cualquier momento. Tenía todas las cualidades que yo considero que una excelente persona debería de tener: Un chico amoroso, sensible, sincero, inteligente, hábil en todos los campos, gracioso, divertido, respetuoso, sano, una persona que siempre estaba dispuesta a ayudar a los demás, extremadamente generoso y un chico que disfrutaba consentir y hacer sentir bien a sus seres queridos. Constantemente en nuestras reuniones se preocupaba por todos para que pasáramos un buen rato. Estoy muy agradecido de haber podido pasar estos últimos años cerca de él. Fue un verdadero amigo, muy leal, que me apoyó en todo, en todos mis proyectos creativos él, era el primero en demostrar su apoyo incondicional al igual que me ayudó a terminar la carrera ayudándome con los proyectos y dándome fuerzas de ánimo cuando más las necesitaba. También fue de las pocas personas que me abrió la puertas de su casa desde un inicio donde me sentí muy bien recibido por él y por su hermosa familia. Es difícil encontrar personas con estas cualidades y yo desde que lo conocí me di cuenta que era un chico auténtico que valía mucho como persona por su hermoso corazón y gran cabeza, tuve la suerte de haber podido expresarle mi amor y mi agradecimiento en cada ocasión que compartimos. Te amo por siempre hermano, te debo mucho de lo que soy en día. El éxito estaba escrito en tu destino por eso destacaste en cada ámbito que tocaste. Nunca te olvidaré, hay una parte de ti en cada una de mis obras y vivirás en ellas por siempre. Eternamente agradecido con la vida por habernos unido.
La verdad es que no sé muy bien qué escribir.
Han pasado un poco más de 3 meses, y hasta hoy no me he visto capaz de plantear qué podía escribir para que quede reflejado aquí, y si soy sincero sigo sin saberlo.
He estado dándole vueltas y vueltas.
La primera idea fue rememorar la historia de cómo nos conocimos, pero creo que no iría mucho con nosotros.
Así que he optado por simplemente recordar algunas de las cosas que más he disfrutado de los años que he podido compartir contigo.
Esos primeros cafés en la terraza, que con el paso de los años se transformaron en cervezas.
Esas conversaciones metafísicas que pensábamos que arreglábamos el mundo, o las inacabables discusiones sobre política que personalmente me encanaban.
Trabajos que, a pesar de nuestras diferencias, hacían que estudiar fuese una cosa fácil y divertida.
Tus bromas de cuñado, que solo nos hacían gracia a nosotros o los chistes políticamente incorrectos.
Siendo sincero me está costando hacer esto, pero por otro lado me está dejando un buen sabor de boca, ya que está siendo una manera de acordarme de ti de una manera diferente a cómo lo he hecho estos meses sin ti.
Piñas & Anclas
