Què és el disseny resilient?

Si partim de l’adaptació de diferents marcs de treball en resiliència al camp del disseny, podríem dir que els productes o serveis derivats d’un #disseny resilient han de ser capaços de preveure, adaptar-se i afrontar la incertesa i l’adversitat, adequant-se de manera flexible a diferents circumstàncies des d’estratègies inclusives, reflexives i transformatives.

L’enfocament del #disseny resilient ha de ser sistèmic (tot està interconnectat en menor o major mesura); ha de tenir en compte els potencials efectes cascada des d’un principi (no trobar-nos un cop desenvolupat el disseny amb efectes col·laterals no previstos que poden ser més perjudicials que els efectes positius que el disseny tracta d’aconseguir); i ha de ser capaç de proposar-se com a part d’un procés iteratiu (capaç d’aprendre de si mateix i transformar-se en el temps).

El #disseny resilient ens ubica en el context d’espai i temps en què vivim, projectant-nos en positiu cap a un futur ara mateix incert. El planeta ens està dient que mai no serem sostenibles si no aprenem a ser resilients.

Segons la RAE, la “resiliència” és la capacitat d’adaptació d’un ésser viu davant d’un agent pertorbador o una situació adversa. Ve de la paraula llatina resili, que vol dir tornar enrere, tornar d’un salt, ressaltar, rebotar.

Després d’haver estat usat inicialment en el camp de la psiquiatria, podem trobar el concepte de resiliència aplicat a la disciplina de l’ecologia (ecosistemes i comunitats), l’enginyeria (resistència de materials), la reducció de risc de desastres (resiliència pel que fa a desastres), la crisi climàtica (adaptació i mitigació), o la governança urbana (resiliència social en un context urbà). Tots aquests enfocaments tenen un denominador comú: hem de conèixer molt bé el nostre context, les seves incerteses i les seves potencials amenaces, per poder-nos avançar en el procés de solució de qualsevol problema des de la disciplina de la resiliència.

El dissenyador resilient haurà de contemplar i conèixer altres disciplines que el nodreixin, des d’una visió sistèmica i holística cap a la transformació. Disciplines com ara la psiquiatria i la psicologia, l’antropologia, la geologia o la física, juntament amb les disciplines mediambientals, climàtiques, biològiques o botàniques han de ser incorporades; sense oblidar la filosofia i l’ètica necessàries per preservar i protegir les vides de les persones que habiten aquest planeta i el planeta en un futur incert i no exempt de perills.

Abans, les habilitats d’un dissenyador resilient són la curiositat per l’entorn i la realitat canviant que ens envolta, la humilitat per entendre’ns com a part d’un procés sistèmic de gran escala, ple de petits canvis incrementals; i la valentia per abraçar un enfocament pioner des de la disciplina del disseny.