The Tragic Tension
El vincle físic entre la dona i l’home també representa la tensió entre la complexitat del desig i la simplicitat de les normes socials. No obstant això, el to adoptat pel tapís convida als observadors a realitzar les seves pròpies interpretacions basades en experiències personals passades. La deformació plàstica que connecta totes dues cares podria suggerir molts escenaris: un vincle monogámico inseparable, una relació que de fet és tibant perquè s’està trencant, el desenvolupament de la consciència de la mateixa persona, etc.
Aquest tapís de dues peces està programat amb tintes conductives perquè les persones puguin acostar-se i interactuar amb ell. Una àmplia gamma de sons comença a reproduir-se quan la pell toca els circuits dibuixats en la part posterior del teixit Jacquard. Aquests sons guien a l’usuari cap a les vores internes de l’obra d’art a mesura que es tornen cada vegada més nítids. Allí és on se situen els fils, codificant la informació de ratlles.
Aquest tapís de dues peces està programat amb tintes conductives perquè les persones puguin acostar-se i interactuar amb ell. Una àmplia gamma de sons comença a reproduir-se quan la pell toca els circuits dibuixats en la part posterior del teixit Jacquard. Aquests sons guien a l’usuari cap a les vores internes de l’obra d’art a mesura que es tornen cada vegada més nítids. Allí és on se situen els fils, codificant la informació de ratlles.
El llibre que recolza el projecte té la mateixa estructura: contingut literal en el seu centre i bandes codificades en les seves vores. La narració conclou quan l’usuari finalment pot descodificar el missatge ocult doblegant el llibre i trobant a la tercera persona. El que interromp una relació monógama. És la tercera persona que es pot escoltar, però no es pot veure.
