Remote War Remote Conscience
La guerra moderna genera el seu propi llenguatge visual a través de l’ampli aparell en què opera. Creades a través de l’òptica de la màquina, les seves imatges estan molt depurades i desproveïdes de presència humana. Aquesta tesi examina les imatges difoses per l’exèrcit israelià durant els atacs contra Gaza, material presentat com a documentació objectiva que, en última instància, oculta les conseqüències de la violència. Aquestes imatges reforcen una identitat visual nacional arrelada en el distanciament.
A través d’interfícies estèrils, objectius abstrets i zones d’impacte pixelades, les imatges entrenen els espectadors perquè siguin testimonis de la destrucció sense enfrontar-se al seu cost humà. Aquest projecte es pregunta com es construeix la distància, tant visual com ètica, a través d’aquestes imatges, i com aquest distanciament modela la percepció col·lectiva de la guerra.
A través d’interfícies estèrils, objectius abstrets i zones d’impacte pixelades, les imatges entrenen els espectadors perquè siguin testimonis de la destrucció sense enfrontar-se al seu cost humà. Aquest projecte es pregunta com es construeix la distància, tant visual com ètica, a través d’aquestes imatges, i com aquest distanciament modela la percepció col·lectiva de la guerra.
