My iPhone is my Mother
Aquesta investigació explora l’evolució del concepte de ser humà en l’era digital i la intersecció entre les qualitats humanes, la tecnologia i el teixit social. Se centra en l’espai liminal creat per a aquesta convergència i pretén comprendre les implicacions d’aquesta transició o pertorbació en la nostra experiència humana.
Per revelar la intrincada relació entre els éssers humans i la tecnologia, aquest projecte adopta un enfocament autoetnogràfic, utilitzant observacions personals, pensaments i gravacions d’experiències per concretar un estudi de cas que explora la transició d’una connexió mare-filla. Mitjançant el desenvolupament d’un marc analític basat en tres categories: cos, teixit humà i teixit social, la investigació profunditza en com aquests tres aspectes pateixen transformacions per adaptar-se a la pantalla, al mateix temps que posa llum sobre els reptes i canvis als quals s’enfronten els individus per ésser humans al món actual.
Més que oferir respostes definitives, el projecte aborda la política dels nostres cossos, la pèrdua de llenguatge, les interferències i les emocions complexes que sorgeixen de la nostra afecció als dispositius. No glorifica ni condemna la realitat mediada per la pantalla, sinó que reconeix l’espai per a l’agència humana enmig de la distorsió, difuminació i fragmentació de la nostra experiència actual.
Per revelar la intrincada relació entre els éssers humans i la tecnologia, aquest projecte adopta un enfocament autoetnogràfic, utilitzant observacions personals, pensaments i gravacions d’experiències per concretar un estudi de cas que explora la transició d’una connexió mare-filla. Mitjançant el desenvolupament d’un marc analític basat en tres categories: cos, teixit humà i teixit social, la investigació profunditza en com aquests tres aspectes pateixen transformacions per adaptar-se a la pantalla, al mateix temps que posa llum sobre els reptes i canvis als quals s’enfronten els individus per ésser humans al món actual.
Més que oferir respostes definitives, el projecte aborda la política dels nostres cossos, la pèrdua de llenguatge, les interferències i les emocions complexes que sorgeixen de la nostra afecció als dispositius. No glorifica ni condemna la realitat mediada per la pantalla, sinó que reconeix l’espai per a l’agència humana enmig de la distorsió, difuminació i fragmentació de la nostra experiència actual.
La investigació conclou en un manual, dissenyat per servir de recurs valuós per explorar no només el cas estudiat, sinó també altres relacions personals i les seves interaccions, construint una forma alternativa de generar experiències de pantalla.
