Detrás del Miedo
Al llarg de la nostra vida, les dones, o persones amb vagina, visitarem múltiples vegades una consulta ginecològica. La recomanació de Sanitat Pública és fer-ho cada 1-3 anys, depenent de les circumstàncies individuals, no obstant això, més del 50% de les dones no seguiran aquesta recomanació. No és novetat que a gairebé cap dona li agrada anar al ginecòleg. Desgraciadament, sentir ansietat, por, vulnerabilitat, vergonya i incomoditat són part de l’experiència comuna de moltes dones en visitar aquest especialista. Però, per què ho vivim d’aquesta manera?
La falta de sensibilitat i empatia cap a una pacient en una posició extremadament vulnerable, el judici, la infantilització, el paternalisme, la falta d’avanç científic, la desinformació, el tabú o la normalització del dolor femení són algunes de les formes subtils de violència patriarcal que sofrim les dones en relació amb la nostra salut íntima.
La falta de sensibilitat i empatia cap a una pacient en una posició extremadament vulnerable, el judici, la infantilització, el paternalisme, la falta d’avanç científic, la desinformació, el tabú o la normalització del dolor femení són algunes de les formes subtils de violència patriarcal que sofrim les dones en relació amb la nostra salut íntima.
Una violència que ocorre en un context mèdic on aparentment imperen els valors de la cura i l’atenció, i on precisament s’espera tot el contrari a violència.
La violència ginecològica afecta a la meitat de la població, és un problema sistèmic i complex en el qual intervenen multitud de factors i del qual tots participem de manera més o menys conscient. Aquesta exposició busca detectar i desnormalitzar aquestes situacions com a primer pas indispensable cap a una millora.
