Corporeal Constructions, On Morphology
Explorant la relació entre cos i espai, analitzant les seves capacitats constructives a escala morfològica basades en habilitats locomotores i antropomètriques, així com factors contextuals i sociopolítics, tant de manera individual com col·lectiva.
Aquesta recerca de diàleg imatge-text comença amb una anàlisi de l’espai dins del cos, en què el cos s’entén com un lloc. Llavors s’expandeix l’escala observant la percepció de l’espai extern, des de la somàtica fins a la locomoció, i això permet un examen de com el cos es desplega i crea espai al seu entorn, reconeixent al cos com un sistema evolutiu en diàleg amb el seu context.
Finalment, l’enfocament es desplaça cap al cos com una entitat performativa i dinàmica que interactua amb el seu entorn i hi està influïda, considerant-lo com un instrument. L’estudi aborda diversos contextos en què el cos assumeix rols com cossos polítics, cossos reactius, cossos performatius, cossos col·lectius, cossos instrumentals i cossos objecte.
Aquestes construccions temporals reflecteixen una relació directa entre com el cos dona forma i és format per diferents contextos i necessitats específiques. La totalitat de les figures tenen la seva arrel en representacions del cos humà, no obstant això, les cites textuals a vegades amplifiquen veus d’estructures no humanes per expandir encara més el discurs dialògic.
Aquesta recerca de diàleg imatge-text comença amb una anàlisi de l’espai dins del cos, en què el cos s’entén com un lloc. Llavors s’expandeix l’escala observant la percepció de l’espai extern, des de la somàtica fins a la locomoció, i això permet un examen de com el cos es desplega i crea espai al seu entorn, reconeixent al cos com un sistema evolutiu en diàleg amb el seu context.
Finalment, l’enfocament es desplaça cap al cos com una entitat performativa i dinàmica que interactua amb el seu entorn i hi està influïda, considerant-lo com un instrument. L’estudi aborda diversos contextos en què el cos assumeix rols com cossos polítics, cossos reactius, cossos performatius, cossos col·lectius, cossos instrumentals i cossos objecte.
Aquestes construccions temporals reflecteixen una relació directa entre com el cos dona forma i és format per diferents contextos i necessitats específiques. La totalitat de les figures tenen la seva arrel en representacions del cos humà, no obstant això, les cites textuals a vegades amplifiquen veus d’estructures no humanes per expandir encara més el discurs dialògic.
