Bedu
‘Bedu’ tracta sobre temes d’identitat i representació mitjançant l’estudi de la història de la representació fotogràfica occidental de l’home àrab. En aquest context, l’home beduí actua constantment per la mirada del voyeur. Ha estat representat constantment com un home nòmada de vida pintoresca al desert, immune al pas del temps, el desenvolupament i la modernitat. La perspectiva exòtica que va capturar a ‘l’Altre’, ha modelat la percepció global de la regió. I encara ho fa avui en dia.
De fet, la comunitat beduïna està vivint la transició de la tradició a la modernitat amb un cert esforç; viuen en petites ciutats als afores dels deserts, i donen la benvinguda a la tecnologia. Amb el turisme com la principal font d’ingressos, la majoria dels beduïns es veuen forçats a jugar el paper de beduins tradicionals, complint així amb les expectatives dels turistes. D’alguna manera, aquest és el rol que jugarà cada generació propera, i, en la majoria dels casos, l’únic que hi haurà disponible.
Ha treballat conjuntament amb els homes beduïns del desert Wadi Rum, a Jordània, per crear un corpus d’obra reflexiu i inclusiu. És una obra performativa que tracta la visió de l’espectador sobre l’home, el desert, i la relació entre els dos. Els beduins són vistos actuant dins d’aquest marc, ja sigui perdent-se en el paisatge o tornant la mirada a l’espectador. Aquest ball espera recalcar el rol performatiu que ocorre en gairebé tots els aspectes de la indústria del turisme.
De fet, la comunitat beduïna està vivint la transició de la tradició a la modernitat amb un cert esforç; viuen en petites ciutats als afores dels deserts, i donen la benvinguda a la tecnologia. Amb el turisme com la principal font d’ingressos, la majoria dels beduïns es veuen forçats a jugar el paper de beduins tradicionals, complint així amb les expectatives dels turistes. D’alguna manera, aquest és el rol que jugarà cada generació propera, i, en la majoria dels casos, l’únic que hi haurà disponible.
Ha treballat conjuntament amb els homes beduïns del desert Wadi Rum, a Jordània, per crear un corpus d’obra reflexiu i inclusiu. És una obra performativa que tracta la visió de l’espectador sobre l’home, el desert, i la relació entre els dos. Els beduins són vistos actuant dins d’aquest marc, ja sigui perdent-se en el paisatge o tornant la mirada a l’espectador. Aquest ball espera recalcar el rol performatiu que ocorre en gairebé tots els aspectes de la indústria del turisme.
El resultat serà l’acte-generació de sensacions i essències del propi ser, sense el meu invisible no hi haurà existència, i sense experiència no sabrem de l’existència de l’inconscient. L’espai en si desapareix, però està. A partir d’un buit constant, crear una sensació intensa i profunda per a endinsar-nos en la nostra pròpia res i en el no-res que ens envolta.
