Anatomy of a Frontier
La monumentalització del Wild West a través de l’excés estètic ha transformat la història del colonialisme d’assentament als Estats Units en una història de destí, en lloc d’una de despossessió violenta. Les figures i els símbols construïts per aquesta imaginació colonitzadora (el vaquer blanc, la frontera oberta, domar el salvatge) van glorificar en el seu moment la violència del colonialisme d’assentament i ara continuen sensacionalitzant les violències estatals contínues que es duen a terme avui dia als Estats Units.
L’estètica de la frontera no es queda en el passat: fa possible la violència militaritzada i arquitectònica que s’exerceix al llarg de les fronteres i dins de les presons dels Estats Units. Aquesta tesi desmunta l’estètica del Wild West, els seus mites, arquitectures i lògiques espacials, no per recrear el mite, sinó per exposar els sistemes que hi ha al darrere. A través de l’apropiació i la ruptura, construeix un contraarxiu: una acusació contra el règim visual que continua utilitzant els mites fronterers del Wild West per justificar la violència imperial.
L’estètica de la frontera no es queda en el passat: fa possible la violència militaritzada i arquitectònica que s’exerceix al llarg de les fronteres i dins de les presons dels Estats Units. Aquesta tesi desmunta l’estètica del Wild West, els seus mites, arquitectures i lògiques espacials, no per recrear el mite, sinó per exposar els sistemes que hi ha al darrere. A través de l’apropiació i la ruptura, construeix un contraarxiu: una acusació contra el règim visual que continua utilitzant els mites fronterers del Wild West per justificar la violència imperial.
