L’Alumni Ivan McGill, primer beneficiari de la Beca de Residència EXP en Còmic Experimental, inaugura una nova línia de recerca dins la Càtedra de Recerca i Experimentació en Còmic FINESTRES–Elisava (CREC). Amb aquest reconeixement, s’impulsa per primera vegada al país un programa anual que situa el còmic com a eina d’investigació i com a llenguatge capaç de generar pensament crític, anàlisi acadèmica i noves formes de coneixement visual.

Al llarg d’un any, McGill explorarà noves metodologies i formats que connectin el còmic amb altres camps creatius, tecnològics i acadèmics. La seva mirada, que combina il·lustració, art digital, experimentació formal i hibridació entre llenguatges, encaixa plenament amb la vocació de la Càtedra: repensar el mitjà, qüestionar els seus límits i demostrar la capacitat de la narrativa gràfica per llegir, ordenar i reinterpretar la complexitat contemporània.

En aquesta conversa, Ivan comparteix els referents que han marcat la seva manera d’entendre la narrativa visual, la seva visió del còmic com un laboratori obert, el paper de la tecnologia en la seva pràctica i l’estat actual de l’escena independent. També mira enrere per recordar el seu pas pel Màster en Il·lustració i Narrativa Visual d’Elisava, un període que va definir la seva mirada experimental i va assentar les bases de la seva trajectòria professional.

La teva feina es mou entre la il·lustració, el còmic i l’art digital. Què et va portar a creuar aquests llenguatges? Quins referents han influït més en la teva manera d’entendre la narrativa visual?

Vaig començar a desenvolupar l’eina del dibuix i el còmic des de ben jove, i aviat es van convertir en un mitjà còmode per expressar-me amb facilitat, un llenguatge ja assimilat. A l’hora de decidir què estudiar, vaig optar pel camí de les Belles Arts. Volia explorar noves disciplines i allà, resumint tota una carrera en una petita frase, vaig aprendre a mantenir sempre la coherència entre forma i fons en qualsevol projecte, fos quina fos la seva naturalesa.

Quan vaig descobrir l’amplitud i les vessants més experimentals del còmic, em vaig reconciliar amb el mitjà, i avui dia és des del llenguatge del qual parteixo, des del qual penso, tot i que sempre estic obert a explorar noves maneres d’explicar, trobar el millor format que embolcalli el missatge i jugar amb totes les possibilitats que m’ofereix barrejar disciplines i llenguatges visuals.

Els referents que més m’han influït han estat les escenes més independents dels llenguatges que més exploro. D’una banda, el còmic underground, l’autoedició, els fanzins: aquest brou de cultiu on es troben els experiments més arriscats. De l’altra, l’escena independent del videojoc, on, tot i no ser gaire gamer, hi trobo una gran font d’inspiració en veure com cada cop més projectes intenten redefinir el mitjà i repensar els vicis i clixés heretats de les primeres etapes.

En definitiva, m’inspira qualsevol treball que contribueixi a desdibuixar les línies que defineixen el seu propi llenguatge: els videojocs que es consideren una obra d’art, les obres d’art que pots jugar, els còmics que no sabries dir si són còmics…

El còmic, en el teu cas, sembla més un laboratori que un format tancat. Què t’interessa de la seva condició experimental?

Considero el còmic un contenidor capaç d’assimilar molta informació de naturalesa diversa i reorganitzar-la d’una manera molt eficaç, jugant amb un ritme de lectura que, per a mi, és clau per a l’assimilació de qualsevol missatge. Aquest llenguatge tan peculiar, amb una definició tan relliscosa, el trobo perfecte per tractar l’actualitat que vivim, una actualitat desbordada d’informació i imatges, reals o fictícies. El còmic és una eina perfecta per abordar aquesta realitat, reorganitzar-la, llegir-la, mirar-la i entendre-la.

Quin paper juga la tecnologia —animació, videojocs, interactivitat— en la teva manera de narrar?

Sempre intento expandir les maneres d’explicar històries, experimentar amb el còmic i ampliar-ne les fronteres. Un còmic es pot mirar com una arquitectura d’imatges i text; es pot definir com un espai que el lector recorre. La tecnologia m’obre la porta a traslladar aquesta idea d’espai de lectura interactiu als entorns virtuals, ampliant les opcions d’experimentació i qüestionant el format llibre-objecte com a únic accés al mitjà. En definitiva, la tecnologia m’ajuda a descobrir noves maneres de fer, llegir i recórrer històries.

Des de la teva participació en projectes com Búnker24 o GRAF, com veus l’escena independent actual?

Tant les publicacions col·lectives com els festivals de còmic i autoedició són bons dispositius per diagnosticar l’estat de l’escena independent. En els darrers anys he pogut observar de primera mà una enorme professionalització que entra en tensió amb el propi esperit underground, però és un procés completament natural, i és positiu que els autors i autores ens anem, encara que sigui de mica en mica, desprecaitzant.

Pel que fa a qüestions més estilístiques, crec que hem d’estar molt orgullosos del panorama que ens envolta, tant a Catalunya com a Espanya. La nostra història del còmic ens ha permès tenir una relació particular entre el que es podria definir com underground i mainstream; sento que comptem amb una gran quantitat d’autors i autores que se senten lliures de torçar i empènyer aquest mitjà d’expressió, i això es reflecteix perfectament en l’obra d’autores tan importants com Marc Torices, Ana Galvañ o Marta Cartu.

Recentment has estat el primer beneficiari de la Beca de Residència EXP en Còmic Experimental. Què significa per a tu aquest reconeixement?

És insòlit poder invertir un any a investigar sobre còmic. És una oportunitat perfecta per reprendre estudis que ja tenia en marxa, actualitzar-los i impulsar-los cap a nous paradigmes. A més, és un honor compartir la càtedra amb Mery Cuesta i Marta Cartu, que m’ajuden a abordar, discutir i qüestionar els temes i, en definitiva, a pensar sobre el còmic.

Com recordes el teu pas pel Màster en Il·lustració i Còmic d’Elisava? Hi va haver algun moment o projecte que marqués el teu camí actual?

El recordo com un any molt dolç, de conèixer molta gent: grans companys de professió, molts referents de l’escena del còmic barceloní, i de descobrir (a fons) la botiga Fatbottom, el taller Máquina Total i tot l’ecosistema de meravellosos sonats que els envolta.

Potser el moment més angular del meu pas pel màster van ser les primeres classes del mestre Francesc Ruiz. La seva assignatura, deconstruint el còmic, realment va trencar qualsevol esquema que portés de casa, per molt experimental que em considerés.

En conclusió, del màster em porto grans amics, com el meu company Pablo Saulo, amb qui he col·laborat en diversos projectes; experiències molt enriquidores, com el pas pel festival GRAF (del qual formo part actualment); i, sobretot, una manera de pensar i treballar el còmic que m’ha donat les bases per seguir explorant el mitjà des d’una mirada crítica i experimental.