En la teva obra es percep una sensibilitat pel pas del temps, la memòria i la identitat. Quin lloc ocupa l’emoció en la teva manera de narrar visualment?

Per a mi, l’emocional és molt important a l’hora de treballar. M’atrau molt la capacitat que té la imatge per transmetre idees complexes o abstractes de manera senzilla, sense necessitat de traduir-les a paraules. Em resulta interessant aquesta forma de comunicar-se que parteix més de la intuïció i del simbòlic que no pas del lògic.

Què t’interessa del format de la novel·la gràfica davant d’altres mitjans visuals o narratius? Estàs experimentant amb altres formats o llenguatges actualment?

Crec que el llenguatge del còmic és un mitjà súper versàtil en què hi caben moltíssimes capes d’informació. Hi ha tot allò que s’explica de manera visual, el que es narra en el text, la composició de la pàgina, la seqüenciació de les vinyetes, el color… un munt d’elements amb els quals anar teixint la història i afegint-hi matisos.

Per a mi és un llenguatge que combina el temps de lectura lent, detallat i més abstracte que pot tenir la il·lustració, amb la narrativa seqüencial i els ritmes del cinema; cosa que obre moltes possibilitats a l’hora de treballar.

De moment, sí que vull continuar explorant aquest mitjà, sense deixar de banda el treball d’il·lustració. En la meva opinió, tots dos són expressions diferents del llenguatge gràfic i, per ara, em ve de gust experimentar amb ambdós.

A Barbecho hi ha una connexió molt forta entre paisatge i memòria. Què significa per a tu la idea de “tornar al poble”? Què t’agradaria que els lectors s’enduguessin en tancar el llibre?

Jo ja vaig néixer a Terol, però sempre he mantingut un vincle molt fort amb Pancrudo, el poble dels meus avis. Diria que, per a mi, tornar-hi és tornar al punt de partida. Porto ja deu anys fora de casa i, tot i que he après molt a les ciutats on he estat, sempre necessito tornar-hi de tant en tant.

Considero que les arrels, el lloc on creixem, la família, etc., acaben sent una part important de com veiem el món. Així que tornar a Pancrudo em fa mirar cap a tot això, cap al context d’on vinc. Crec que em situa en perspectiva dins d’aquest context i m’ajuda a entendre’m millor en la resta de llocs.

Per la meva part, m’agradaria que el lector fes seva la història. Que el llibre el porti a pensar en les seves pròpies arrels i a veure-les com alguna cosa, si més no, a tenir en compte. I, d’altra banda, a aquells a qui el tema els queda més lluny, que els mostri també la despoblació des de la nostra perspectiva. Que s’entengui que no només són pobles que es buiden, sinó que també és una pèrdua cultural i d’identitat.

Com va ser el teu pas pel Màster en Il·lustració i Narrativa Visual a Elisava? Quin paper va jugar en la gestació de Barbecho?

El màster va ser una oportunitat per empapar-me de referents i començar a veure tot el que envolta un còmic. A banda de desenvolupar Barbecho com a projecte final —que sí que va servir per estructurar bé els passos a seguir—, sento que la novel·la es va enriquir sobretot de l’ambient de les classes durant l’any.

Al final van ser deu mesos plens de converses, treballs i lectures al voltant del còmic, en què vaig conèixer obres i artistes als quals potser pel meu compte no hauria arribat mai. Tot això, juntament amb l’experiència del professorat i el treball de la resta de companys, em va descobrir la quantitat de maneres possibles d’abordar aquest mitjà.

Què ha suposat per a tu guanyar el Premi Fnac-Salamandra Graphic? Ha canviat la teva manera d’afrontar nous projectes?

Tot el procés ha estat una oportunitat per aprendre moltíssim: del món editorial, dels processos de treball, de les meves inquietuds… Crec que m’ha donat moltes eines i més seguretat a l’hora d’afrontar projectes més llargs i complexos.

I també, en l’àmbit personal, diria que m’ha ajudat a confiar una mica més en el que faig. La il·lustració i el còmic són sectors complicats de per si, així que quan alguna cosa surt i funciona, també ens hem de permetre celebrar-ho, que sembla que ens costa una mica a tots, jaja.