A Barbecho hi ha una connexió molt forta entre paisatge i memòria. Què significa per a tu la idea de “tornar al poble”? Què t’agradaria que els lectors s’enduguessin en tancar el llibre?
Jo ja vaig néixer a Terol, però sempre he mantingut un vincle molt fort amb Pancrudo, el poble dels meus avis. Diria que, per a mi, tornar-hi és tornar al punt de partida. Porto ja deu anys fora de casa i, tot i que he après molt a les ciutats on he estat, sempre necessito tornar-hi de tant en tant.
Considero que les arrels, el lloc on creixem, la família, etc., acaben sent una part important de com veiem el món. Així que tornar a Pancrudo em fa mirar cap a tot això, cap al context d’on vinc. Crec que em situa en perspectiva dins d’aquest context i m’ajuda a entendre’m millor en la resta de llocs.
Per la meva part, m’agradaria que el lector fes seva la història. Que el llibre el porti a pensar en les seves pròpies arrels i a veure-les com alguna cosa, si més no, a tenir en compte. I, d’altra banda, a aquells a qui el tema els queda més lluny, que els mostri també la despoblació des de la nostra perspectiva. Que s’entengui que no només són pobles que es buiden, sinó que també és una pèrdua cultural i d’identitat.
Com va ser el teu pas pel Màster en Il·lustració i Narrativa Visual a Elisava? Quin paper va jugar en la gestació de Barbecho?
El màster va ser una oportunitat per empapar-me de referents i començar a veure tot el que envolta un còmic. A banda de desenvolupar Barbecho com a projecte final —que sí que va servir per estructurar bé els passos a seguir—, sento que la novel·la es va enriquir sobretot de l’ambient de les classes durant l’any.
Al final van ser deu mesos plens de converses, treballs i lectures al voltant del còmic, en què vaig conèixer obres i artistes als quals potser pel meu compte no hauria arribat mai. Tot això, juntament amb l’experiència del professorat i el treball de la resta de companys, em va descobrir la quantitat de maneres possibles d’abordar aquest mitjà.