Dissenyador i fundador de l’estudi Fango, Francisco Jaramillo explora en les seves peces el diàleg entre la cosa local i el punt contemporani, l’artesania i el disseny, la tradició i la mirada poètica. Format a Medellín i Barcelona, la seva obra ha viatjat per fires internacionals i ha col·laborat amb reconeguts tallers artesans.

En els teus primers anys a Medellín ja t’hi fixaves en els núvols per imaginar-hi formes. Com conviuen avui aquesta mirada poètica i el treball amb materials locals en el teu procés de disseny?

La mirada poètica ha estat sempre present i crec que sempre hi serà. Amb les meves peces no només vull que les persones trobin un objecte, sinó també la narrativa que aquestes peces porten amb elles. Els materials, l’entorn social, la història i altres temes són els punts de partida d’aquesta narrativa.

Què et va motivar a especialitzar-te en disseny de mobiliari i per què vas triar Barcelona i Elisava per fer-ho?

Vaig estudiar Enginyeria en Disseny i, des del primer moment que vaig sentir a parlar del disseny de mobiliari, em vaig apassionar pel tema. Al meu país, l’oferta acadèmica en disseny no és gaire àmplia, així que vaig trobar en el màster de mobiliari d’Elisava la millor opció per conèixer de prop el panorama internacional del disseny de mobles.

En les teves peces es nota una connexió profunda amb el territori. Com tradueixes allò “local” en un llenguatge contemporani i universal?

Crec que el que és local no està deslligat de l’univers contemporani; al contrari, considero que el fet local ja forma part del que és universal.

Has treballat estretament amb artesans colombians i, alhora, has exhibit en escenaris internacionals. Com dialoguen aquests dos mons en la teva pràctica?

És el millor espai per donar a conèixer el que existeix a Colòmbia. D’alguna manera, el meu país ha deixat enrere bona part de la seva identitat després de la colònia, i ara depèn dels seus habitants crear i explicar el que hi ha.

Què significa per a tu dissenyar des de Llatinoamèrica sense replicar fórmules occidentals?

No sé si en la meva pràctica es pot parlar de fórmules; crec que el meu procés de disseny està més guiat per la intuïció sobre com comunicar el projecte i per un gust estètic personal.

Què estàs explorant ara des de Fango o de manera més personal? En què estàs posant l’energia creativa últimament?

Últimament, m’he estat preguntant què significa viure a l’estranger, emigrar… Fa dos anys vaig deixar el meu país per establir-me a Barcelona i, des d’una mirada social, em qüestiono com és el procés de deixar enrere el país d’origen per diverses circumstàncies, tant positives com negatives.

Per això vaig fer un primer projecte juntament amb Florentine Kitchen Knives, que parla precisament del que passa en àmbits com la cuina, en la trobada entre diferents cultures, donant lloc a peces que exploren l’origen i la fusió.

Aviat, sortiran noves peces que continuen aquest mateix qüestionament sobre el procés social i adaptatiu dels éssers humans en un nou entorn.