Des del Brasil fins a Barcelona, passant per la Biennal de Venècia, el recorregut creatiu de Marina Esmeraldo és tan vibrant com el seu ús del color. Artista i il·lustradora, formada en arquitectura i marcada per una mirada multidisciplinària, la seva obra explora la intuïció, la memòria i la capacitat de l’art per expandir-se més enllà del paper. En aquesta conversa comparteix la seva trajectòria, els aprenentatges i com Elisava va ser clau per confiar en el seu procés creatiu.

Quan vas descobrir que la il·lustració era el terreny on podies reunir totes les teves inquietuds artístiques?

Ho recordo com si fos ahir. Estava navegant per un blog de disseny que m’agradava des de feia anys, una nit tard del 2013, i vaig veure una sèrie d’il·lustracions editorials per a Mr. Porter que s’assemblaven una mica als dibuixos que solia fer quan era adolescent. Per al meu cervell va ser un moment clau d’expansió, un d’aquests moments “AHA!”, quan em vaig adonar que si aquella persona podia rebre diners a canvi dels seus dibuixos, jo també podia il·lustrar. Quan vaig entrar a la universitat d’arquitectura, deu anys abans, no sabia que la il·lustració podia ser una carrera professional viable. En aquell moment, finalment, vaig connectar els punts i, des de llavors, vaig fer tot el possible per entendre com funcionava la indústria, crear el meu portafolis, fer contactes i muntar una carrera de freelance. El bonic és que, al llarg dels anys, el camí de la creativitat professional m’ha revelat moltes altres maneres d’expressar-me adjacents al dibuix.

La teva feina combina il·lustració digital, art, fotografia i fins i tot poesia. Com gestiones i nodreixes una carrera tan multifacètica?

Ja vaig patir molta angoixa per ser tan multifacètica i no encaixar en una etiqueta específica, però la multidisciplinarietat és més forta que jo, no la puc controlar i he deixat d’intentar-ho. Les etiquetes són una creació capitalista i limitadora de l’expressivitat humana. Cada vegada tinc més la convicció que, per crear un món millor, més tolerant i igualitari, és important que l’ésser humà pugui donar llum a la creativitat que té a l’ànima.

Has exposat en llocs tan diferents com la Biennal de Venècia i mitjans digitals globals. Què significa per a tu aquest reconeixement internacional?

És curiós perquè forma part de la naturalesa humana oblidar-se dels assoliments i voler sempre més, ja que solem oblidar que el reconeixement ha de venir des de dins. Però per a mi són records que, en els moments en què m’oblido i dubto de la meva pròpia capacitat, em recorden tot el que ja he aconseguit i fins on puc arribar. I que tot això és només el començament.

Quin ha estat el projecte més transformador de la teva carrera fins ara?

Tots els meus projectes personals han estat transformadors perquè neixen dels indrets de la curiositat més pura, de parts del meu subconscient que demanen evolució personal i que, en començar-los, gairebé no puc imaginar on em portaran. Potser diria el meu llibre d’art SOUVENIRS, perquè va ser un projecte tan complet i tan llarg, que em va fer enfrontar i transmutar els meus dimonis interns i em va ensenyar fins on podia arribar.

Si mires enrere, quins aprenentatges d’Elisava encara t’acompanyen en el teu dia a dia com a creadora?

A Elisava vaig aprendre a confiar en la meva creativitat i a entendre els meus propis processos d’ideació. Va ser l’espai on vaig poder explorar el meu costat multidisciplinari, donar forma a la meva imaginació i descobrir què podia aconseguir amb acompanyament i recursos. Aquesta base continua guiant la meva feina cada dia.