Què et va portar a fundar Alted Materials?

Adonar-me de la responsabilitat que tenim com a dissenyadors en posar objectes al món. Segons l’economia circular, tot el que produïm pot ser verí o aliment per al planeta. El mínim que podem fer és intentar ser neutres.

Durant la meva carrera professional, des que vaig sortir d’Elisava, vaig treballar en estudis de disseny a Londres i Estocolm, desenvolupant productes dels quals se’n fabricaven milions d’unitats. Tot i intentar que aquests objectes fossin els menys contaminants possibles, al final tot depenia de si la indústria realment els produïa i reciclava tal com s’havia pensat. Com a dissenyadora, hi ha moltes coses que se t’escapen de les mans.

Va arribar un punt en què vaig sentir que necessitava controlar tota la cadena. Des de la matèria primera fins al resultat final. Per això vaig decidir treballar directament amb materials que fossin realment reciclats i reciclables. Així va néixer Alted.

Alted neix amb un propòsit clar: materials circulars, reciclables i sense tòxics. Quins reptes tècnics i creatius vau tenir per convertir aquesta visió en un producte real?

Treballar amb residus significa treballar amb incertesa. No tens el control total. La matèria primera és heterogènia, canvia constantment. Si t’enfrontes a un material reciclat amb la mentalitat perfeccionista que permet un plàstic verge, et frustraràs ràpidament.

En l’àmbit tècnic, la indústria encara no està preparada per a aquesta variabilitat. Tot està pensat per a processos estandarditzats, on tot encaixa al mil·límetre. I després hi ha una altra barrera: encara no existeixen en grans quantitats ingredients realment sostenibles —ni pintures, ni aglomerants, ni components que a més passin certificacions legals.

El que més m’ha costat no ha estat crear, sinó fer que arribi al món. Que sigui viable industrialment, que compleixi normes, que la gent ho entengui i ho vulgui utilitzar. Des del punt de vista creatiu ha estat fins i tot més divertit. El repte és com fer-ho realitat sense renunciar als valors.

Com definiries en poques paraules l’esperit d’Alted?

Alted neix amb la missió d’accelerar la introducció de materials de baix impacte en el sector de l’arquitectura. Volem empènyer aquesta transició cap al circular des del disseny. Que hi hagi més opcions sostenibles al mercat, que siguin disponibles, boniques i fàcils d’utilitzar

Com ha estat aixecar un projecte tan ambiciós amb un equip tan petit?

Molt dur, però també molt bonic. Ha estat increïble veure com s’ha anat creant una xarxa de persones i empreses que han confiat en el projecte des del principi, que han apostat per fer-lo possible.

Però no ha estat fàcil, i menys sent una dona jove. La indústria manufacturera, la construcció, el món de la inversió… continuen estant dominats per homes. I això implica una doble feina perquè t’escoltin i confiïn en tu. Cada vegada som més dones empenyent des de perspectives més col·laboratives i curoses, però cal trobar-nos, fer pinya i donar-nos suport.

Què ha estat el més difícil del camí fins ara? I el més gratificant?

El més difícil ha estat, sens dubte, tancar la bretxa entre la innovació i la realitat industrial. Hi ha moltes idees sostenibles que funcionen sobre el paper o com a prototip, però portar-les al mercat implica enfrontar-se a normatives, costos, resistències, manca d’infraestructures… I també a l’absència de polítiques que realment premiïn el circular o penalitzin el contaminant. Sovint tens la sensació de remar a contracorrent.

El més gratificant, just el contrari: veure que sí que es pot. Veure els nostres panells instal·lats, utilitzats per dissenyadors en espais reals, és una passada. Saber que reduïm impacte, però també generem conversa, inspirant altres maneres de fer. Quan la sostenibilitat deixa de ser només un discurs i es converteix en alguna cosa que es veu i es toca, es torna molt poderosa.

Com a Alumni d’Elisava, quins aprenentatges del teu pas per l’escola t’acompanyen encara avui?

Sobretot, una manera de pensar: estratègica i multidisciplinària. I la importància de crear connexions: amb persones, amb empreses, amb idees. També vaig entendre molt aviat que la curiositat és clau.

La curiositat per saber com es fan les coses, com estan construïdes, com es podrien fer d’una altra manera. És el que m’ha portat a continuar investigant, explorant materials, processos, col·laboracions. A no conformar-me. Aquesta inquietud que es desperta a l’escola continua molt present en la meva manera de treballar avui.