Vaig néixer a Cuba, un lloc que, sens dubte, ha influït en la meva manera d’entendre el disseny. Créixer en un context amb menys accés a determinats recursos em va portar a valorar la simplicitat, a trobar solucions creatives amb el que tenia a l’abast i a fer molt amb poc. Crec que aquesta manera de pensar encara és present en la meva feina avui dia.
Actualment visc a Barcelona, una ciutat que m’ha permès créixer com a dissenyador i connectar amb una comunitat creativa internacional.
Vaig cursar el Màster en Disseny Visual a Elisava.
Ara mateix soc dissenyador a Folch, un estudi multidisciplinari on em moc entre diverses àrees del disseny, amb un focus principal en identitats visuals i la construcció de narratives de marca.
Paral·lelament, mantinc la meva pràctica independent sota REY Graphic, des d’on desenvolupo projectes personals més experimentals i encàrrecs de disseny, principalment centrats en identitats visuals.
La meva trajectòria va començar en el món de l’art: vaig estudiar Belles Arts i em vaig graduar en l’especialitat de pintura. Tot i la passió per l’art, amb el temps vaig adonar-me que el meu interès s’inclinava cada cop més cap al disseny. Em captivava gairebé més pensar en el disseny de les exposicions, catàlegs i pòsters que no pas crear les obres.
Aquest interès em va portar a estudiar un grau de cinc anys en Disseny Visual a l’ISDi, l’única universitat de disseny a Cuba, on vaig començar a perfilar el meu camí en el disseny gràfic. Durant els últims anys de carrera, vaig començar a treballar com a freelance, dissenyant identitats visuals per a festivals de cinema i esdeveniments culturals. El meu primer projecte professional va ser la identitat del 3r Festival de Cinema Europeu a Cuba, una licitació que vaig guanyar amb el meu amic Emilio Cruañas mentre encara era a quart d’universitat. A partir d’aquí van anar sorgint més projectes, i una cosa va portar a l’altra.
Després de graduar-me, vaig dur a terme el rebranding del Centro Nacional de Música de Conciertos a Cuba i, per segon any consecutiu, la identitat visual de la Setmana de la Cultura Britànica. Alhora, vaig treballar com a professor de disseny a la universitat i com a dissenyador del projecte sociocultural Detrás del Muro (dedelmu), una iniciativa col·lateral a la Biennal de l’Havana que reunia artistes de talla mundial al Malecón habaner. En aquest projecte vaig desenvolupar el seu rebranding i diverses campanyes de comunicació.
Amb ganes de continuar creixent, em vaig traslladar a Barcelona per cursar el Màster en Disseny Visual a Elisava, on vaig aprofundir en el meu enfocament conceptual i estratègic del disseny. En acabar el màster, vaig començar a treballar a l’estudi Pràctica (ara Principi i SMLXL) i, posteriorment, em vaig incorporar a Folch, on treballo actualment.
Recentment, dos projectes que vaig realitzar mentre estudiava a Elisava han estat guardonats en premis internacionals de prestigi en l’àmbit del disseny gràfic, com els ADG Laus (Gold i Bronze), ADC*E Awards (Silver), LAD Awards (Gold) i ADC Young Ones (Bronze), entre d’altres.
El disseny és la unió perfecta entre forma i contingut. No és només l’aspecte d’una cosa, sinó allò que comunica, l’emoció que provoca i l’impacte que genera. Per a mi, el disseny ha de ser icònic i funcional alhora.
Tinc diverses influències, però si n’hagués d’esmentar una diria Jony Ive. La seva capacitat per depurar les formes fins a l’essència, l’atenció meticulosa al detall i l’enfocament en la funcionalitat sense perdre bellesa visual són aspectes amb què m’identifico completament. El seu treball ha demostrat que el disseny pot ser atemporal, icònic i profundament intuïtiu.
Va ser una experiència enriquidora en molts sentits. Em va permetre veure el disseny des de noves perspectives, amb un enfocament més alineat al panorama internacional i actual del sector. La qualitat docent es feia notar, i el màster no només aportava coneixement, sinó també una xarxa de contactes professionals que es converteixen en valuoses connexions de futur.
Cal dir que va ser un procés intens i accelerat, però si l’aprofites bé, pots sortir amb un portfoli sòlid i competitiu. Al final, l’etapa d’estudiant és una de les poques en què tens llibertat creativa total per portar un projecte cap on realment vols, cosa que rarament passa en l’àmbit laboral.
El que més em va marcar va ser la capacitat de gestionar múltiples disciplines i projectes alhora. El màster et fa treballar en paral·lel amb diferents àrees del disseny—des de branding fins a tipografia, disseny d’interfície, editorial, campanyes, motion, environment… tot simultàniament. És un ritme accelerat que t’obliga a ser molt àgil, però també a mantenir-ho tot sota control i connectat.
Sigues fidel a tu mateix. No et deixis portar per allò que està de moda ni pel que esperen els altres. Fes el que realment t’apassiona i confia en el teu propi camí. D’una manera o altra, els punts s’acabaran connectant.
Gaudeixo molt del moment en què la gent fa seu el que dissenyo, especialment quan es converteix en alguna cosa tangible que poden tenir a les mans. No es tracta només de materialitzar idees i portar-les a l’espai físic, sinó d’arribar a les persones perquè en formin part del seu dia a dia. Potser aquest sigui el proper pas, qui sap 😉