On vas néixer?

Vaig néixer a Buenos Aires, Argentina.

On vius?

Visc a Barcelona.

Què vas estudiar a Elisava?

Vaig cursar el màster en Direcció d’Art i Estratègies de Comunicació.

On treballes?

Treballo a Gracias Grecia, un estudi que comparteixo amb la María Fabuel i l’Elisenda Muns, també professores d’Elisava.

Quina ha estat la teva trajectòria professional?

Fa anys que treballo dins la indústria creativa. Vaig començar com a dissenyador gràfic freelance, col·laborant amb agències, marques i institucions tant públiques com privades. Després vaig muntar un primer projecte, Estudio Chaco, centrat en el desenvolupament d’identitat, que va durar uns quants anys. Més endavant vaig passar per diversos estudis i agències fins que, l’any 2017, vaig començar a treballar a Domestic Data Streamers, on vaig ser Head of Visuals durant gairebé 6 anys. Allà, a més d’endinsar-me en el món de les dades, va començar a cridar-me l’atenció el món de les exposicions.

Finalment, a mitjans de 2023, vam crear Gracias Grecia, un estudi especialitzat en explorar l’entorn expositiu com a forma de comunicació, pivotant entre el disseny, la interacció, l’estratègia i el comissariat.

Paral·lelament, també tinc un peu posat en la docència, impartint classes i tallers en diversos espais, entre ells Elisava.

Què és el disseny per a tu?

El disseny no és res més (ni menys) que una manera metodològica i ideològica d’abordar problemàtiques que sorgeixen de les friccions pròpies del teixit social, intentant respondre a una pregunta fonamental: Com fem per viure millor? I d’aquí se’n deriva una altra igual d’important: Millor per a qui?

Qui t’inspira professionalment?

M’inspiren molt els meus companys de feina. Sempre intento envoltar-me de gent que fa les coses de manera diferent i millor que jo. També m’inspiren molt els meus amics —moltes vegades les bones idees neixen en contextos d’amistat— i, des de fa poc, el meu fill Gaspar és una gran font d’inspiració.

Tot i això, la veritat és que hi ha dies que no dormo bé i acabo trobant moltes coses interessants fent scroll nocturn. Aquesta setmana, per exemple, m’he enganxat a un dissenyador gràfic de Nova York que es diu Jean Pierre, que crea visuals per a bandes underground i treballa molt amb imatges retallades de gent de Google Earth. També he tingut un crush amb un col·lectiu de Madrid que ve del món de les belles arts i l’escenografia, i que es diuen ESTO estudio. Cada setmana és una aventura nova.

Com definiries el teu pas per Elisava?

Per a mi va ser molt important passar per Elisava perquè em va permetre introduir-me en la indústria creativa des de l’àmbit acadèmic, i això m’ha donat l’oportunitat de conèixer persones extraordinàries, a més de molt bons dissenyadors i creatius. Un bon exemple és que he tingut la sort de formar part d’una de les moltes promocions d’alumnes del Jordi Cano, director del màster que vaig cursar i una gran influència per a mi.

Què és el que més t’ha marcat del que has après a Elisava?

Una de les coses més significatives per a mi d’Elisava és l’equilibri que troba entre una educació enfocada al mercat professional i una mirada més projectual i especulativa del disseny. Això permet formar dissenyadors holístics, més enllà d’una disciplina concreta, amb pensament crític i preparats per adaptar-se a les corbes del món real.

I, d’una manera més directa i personal, he entès moltes coses sobre la funció del disseny a l’hora d’enaltir les bones idees, l’obsessió per fer les coses ben fetes i el plaer pels processos i els errors.

Un consell:

No feu tant de cas.

Un repte de futur:

Anar al gimnàs.