Vaig néixer a Cracòvia (Polònia), però la major part dels meus anys formatius, i els que recordo més, els he viscut a La Gomera.
Alumni Stories – Lakis Sobyra
On vas néixer?
On vius?
A Barcelona.
On treballes?
Treballo a SMLXL.
Quina ha estat la teva trajectòria professional?
Abans de mudar-me a Barcelona vaig fer pràctiques i vaig treballar a l’estudi de Fran Monroy (Tenerife). Paral·lelament a l’inici del màster, vaig aconseguir unes pràctiques a Folch, que vaig compaginar amb els estudis fins al març, quan vaig passar a mitja jornada. En acabar el màster vaig passar a jornada completa. Poc després vaig decidir aplicar a SMLXL, un estudi creat recentment en aquell moment.
Què és el disseny per a tu?
Per a mi, el disseny és una eina per potenciar. Pot establir un diàleg entre el client i el seu públic objectiu, facilitar l’ús dels espais o potser emmarcar i elevar l’obra d’un artista. Igualment important, també pot servir per embellir les nostres vides: quan hi ha massa cacofonia visual al nostre voltant, el disseny tranquil·litza i, en el cas contrari, crea una sensació de rebel·lia.
Qui t’inspira professionalment?
Tinc la sort d’estar envoltat de persones que no deixen de sorprendre’m i inspirar-me. El que més admiro és la perseverança, les trajectòries professionals poc comunes i, sobretot, mantenir un bon equilibri entre confiança i humilitat. Entre les persones que admiro hi ha la meva parella, Gonçalo Salgado, els meus caps, Anna Berbiela, Guillem Casasús i Javier Arizu, i els meus germans, Magda i Takis.
Com definiries el teu pas per Elisava?
Gràcies a Elisava he pogut connectar amb una gran quantitat de professionals del sector. Òbviament també hi vaig aprendre moltíssim, però sens dubte això és el més important que m’ha aportat. Sense aquests contactes, l’entrada al món professional hauria estat exponencialment més difícil.
Què és el que més t’ha marcat del que has après a Elisava?
El que més m’ha marcat ha estat aprendre a mantenir el ritme que porta actualment el disseny gràfic. Haver de donar el 100% tant a classe com a les pràctiques m’ha convertit en una persona molt més eficaç i àgil a l’hora de prendre decisions creatives.
Un consell:
Intenteu donar el màxim suport possible a la gent del vostre entorn. Sento que al món del disseny hi ha molta competència i, tot i alegrar-nos pels companys, a molta gent li costa mostrar aquest suport de manera activa. Una mà renta l’altra, i totes dues renten la cara.
Un repte de futur:
M’agradaria aprendre a liderar projectes de diferents escales i delegar bé les tasques, per poder assumir en algun moment un rol de direcció creativa.