Alumni Stories – Iván Bravo

Sant Boi de Llobregat, ben a prop de Barcelona.

Vaig estudiar el Grau Superior en Disseny, especialitat en Gràfic.

Al meu propi estudi, just a sobre de casa.

Ja feia de becari mentre estudiava, a l’estudi de disseny dels pares d’un amic. També vaig treballar una temporada amb el dissenyador Martín Azúa, compaginant-ho amb projectes propis, i poc després d’acabar d’estudiar, em vaig fer autònom. No hi havia cap altra opció, perquè volia dedicar-me a la il·lustració. Avui dia, a l’estudi faig il·lustració, animació, murals, instal·lacions per a exposicions i una mica de disseny gràfic.

Crec que dissenyar és intentar fer les coses bé. Fer que els elements de comunicació, els objectes o els espais satisfacin les necessitats, siguin sostenibles econòmicament i mediambientalment, que funcionin a molt llarg termini, i que continguin bellesa, bondat i valors. Dissenyar un objecte d’un sol ús, per exemple, podria considerar-se un disseny nefast per part de la gent del futur, que es trobarà amb tones de residus… d’objectes d’un sol ús.

M’encanta la gent que fa il·lustració conceptual. També aquelles artistes que treballen amb les seves ganes de jugar. La llista és llarguíssima, però podria mencionar Steinberg, Christoph Niemann, Tim Lahan, Richard McGuire, Luci Gutiérrez, Javier Jaén, Miguel Porlán o Riki Blanco.

Sempre dic que m’ho vaig passar molt bé. Crec que vaig tenir molta sort de tenir els companys i companyes amb qui vaig coincidir. Vaig aprendre moltíssim d’ells, i vam fer molts projectes fora del comú. La sensació de llibertat creativa, els darrers anys, va ser enorme.

Vaig començar a estudiar disseny amb la convicció que no volia dissenyar res que pogués fer mal a una persona: preferia dissenyar un cartell que una cadira, perquè pensava que la cadira es podia trencar. Fa 20 anys que vaig acabar d’estudiar, i durant aquests anys he superat aquesta por. A més de la meva feina habitual d’il·lustrador, ocasionalment he muntat instal·lacions interactives o immersives en museus… i no ha passat res, ningú s’ha fet mal. També m’he atrevit a fer animacions, murals, o a dissenyar algun moble. I crec que aquesta actitud de no tenir por d’enfrontar-se a un tipus de projecte que mai has fet abans és, en part, gràcies al pla d’estudis que vaig fer: els dos primers anys estudiàvem disseny gràfic, industrial i d’interiors; els dos següents et especialitzaves. Et dona una perspectiva força global de com aplicar metodologies de disseny a diversos projectes.

Prestar atenció al que fas, per fer-ho cada cop millor. I tenir paciència.

Un dels meus reptes és il·lustrar una portada de The New Yorker.