Exposició sobre Jordi Fornas, figura clau del disseny gràfic català dels anys 60 i 70

La gràfica de Jordi Fornas ens fa viatjar en el temps fins a la Catalunya dels seixanta i setanta. Fornas és un protagonista clau en el disseny gràfic català, pel fet que és la baula d’un engranatge que va revolucionar i modernitzar la cultura catalana dels seixanta, i perquè va ser precursor d’un canvi que havia d’arribar a una societat que volia trencar amb la grisor del franquisme. Va formar part d’un moment històric i va construir, des del disseny gràfic, una nova identitat —com deia Raimon— d’un temps i d’un país.

La primera impressió que tenim quan veiem l’obra de Fornas ja ens permet desxifrar i reconèixer alguns dels recursos que n’identifiquen el disseny: una firma gràfica de l’autor, que repeteix recursos gràfics, com la utilització de fotografies suggeridores, colors escollits amb una clara direcció d’art i composicions tipogràfiques amb intenció gràfica; una coherència gràfica en el disseny de les col·leccions discogràfiques, fruit d’un disseny molt similar de les cobertes, i unes contraportades que seguien una retícula específica; un llenguatge gràfic personal i diferent de la resta de discos de l’època, que aportaven un to avantguardista i europeu a l’àmbit gràfic; i un ús tipogràfic modern amb una clara intenció gràfica.

El disseny gràfic de Jordi Fornas en l’àmbit músical és un equilibri constant entre l’ordre i jerarquització del disseny més racionalista, i l’expressivitat i llibertat de l’explosió gràfica més pop dels anys seixanta. És una versió gràfica i creativa del que alguns en dirien, “el seny i la rauxa” catalans —sempre tenint en compte la personalitat lliure i anàrquica de Fornas.