Notícies d'Alumnes

Un bitllet d'anada a Nova York

Data:


Parlem amb Marta Caro, Elisava Alumni, sobre la seva experiència professional als Estats Units. 

Em dic Marta Caro i em vaig graduar del Grau en Disseny a Elisava l'any 2012. Poc després de graduar-me, i amb moltes ganes d’aventurar-me al món professional, em va sorgir la possibilitat de marxar a Nova York a fer de becària a una agència bastant reconeguda dels EUA, anomenada 2x4.

La veritat és que, quan vaig enviar el meu portafolis a 2x4, no m'imaginava gens ni mica que ells es poguessin interessar pel meu perfil. Vaig picar portes sense pensar-hi massa perquè per a mi va ser com un joc d'autoafirmació, no ho tenia gens previst. L'endemà, vaig rebre un correu de l'agència. No m'ho podia creure! Estava a punt d'embarcar-me en una de les aventures més importants de la meva vida! Després d'una entrevista bastant caòtica via Skype, em van confirmar que acceptaven la meva petició i que havia de començar a preparar els papers, ja que en uns mesos m'esperaven a l'oficina.

A 2x4 vaig tenir l'oportunitat de treballar amb clients com Prada, Pamm Museum, Rubin Museum of Art, Design Within Reach o Herman Miller, entre altres. També em vaig avenir molt bé amb els companys de la feina, tant que avui en dia encara en conservo l’amistat. Vaig descobrir certes diferències culturals. Els nord-americans són molt oberts, però a la vegada és difícil arribar a establir una connexió que vagi més enllà de ser simplement "coneguts".
 

Estàtua de la Llibertat, Nova York


Quan ja s'acabava el meu període de becària a 2x4, vaig pensar que potser podria aprofitar per trobar feina aquí. Era conscient que a Espanya encara hi havia depressió econòmica i no volia arriscar-me a tornar i no trobar feina. Així va ser com vaig començar a preguntar a totes les persones que coneixia en el meu entorn professional si coneixien estudis que busquessin dissenyadors gràfics.

I vaig trobar feina, la que ha definit la meva carrera professional. Ja no era becària, ara era dissenyadora júnior a una start-up anomenada The Line, una botiga totalment fora del que és convencional que barrejava el món online i offline d'una manera molt innovadora per aquella època. El món online incloïa la botiga e-commerce, on a més a més, es va introduir el concepte de Stories, un contingut editorial inspirador, on el producte és el centre de la història. The Apartment by The Line era la seva versió offline, un ampli loft al Soho que convidava els visitants a passejar-se, seure i comprar dins de la familiaritat d'una casa de veritat. És una autèntica experiència on s’aprèn la història de cada un dels objectes i es gaudeix de l'atmosfera que desprèn el conjunt.

L'experiència de l'start-up va ser totalment diferent de la d'una agència. Per una banda, teníem més control dels projectes, que eren els nostres "nens". L'equip creatiu era molt petit, d’unes 5 persones, teníem completa llibertat creativa, i ens enteníem molt bé (era com treballar amb un grup d'amics). D'altra banda, es podia percebre una falta d'estructura bastant gran que a escala global afectava l'empresa. Per aquesta raó vaig decidir que el següent visat m'hauria de permetre treballar com autònoma. Un cop el vaig obtenir, vaig signar un nou contracte amb la mateixa empresa com a autònoma, per guanyar independència professional i captar nous clients.
 

Soho, Nova York


A The Line hi vaig treballar 4 anys. Vaig aprendre moltíssim en molts aspectes diferents, no només pel que fa al disseny, sinó també respecte a gestió de projectes i d'empresa en general. I una altra vegada puc dir que vaig fer amistats molt valuoses per a mi. Ara ja fa 2 anys que soc autònoma. Treballo un parell de dies a la setmana a Uniqlo Creative Lab, i la resta de dies gestiono diferents projectes amb clients propis. Desenvolupo branding, disseny digital (principalment webs) i també faig edició de vídeo i direcció d'art de fotografia.

Poc em podia imaginar que aquesta experiència durés tants anys, ara miro enrere i em sento una persona diferent, ja no sóc aquella noia naïf que va arribar de manera quasi inconscient, intentant descobrir quina direcció professional prendre. Aquesta experiència m'ha fet créixer tant professionalment com personalment. Ha fet que tingui la "pell més dura", com diuen aquí.

Nova York pot ser una ciutat dura, plena de contrastos i d'alts i baixos. És una ciutat que vibra constantment, ben bé el centre del món com alguns creuen. És una ciutat molt enriquidora creativament, que et fa anar molt més enllà de la teva pròpia zona de confort. No és fàcil, però t’arriba a estimular molt. L'art mai s'acaba. Quan ja has vist una exposició aquí, s'inaugura una altra allà. És un dels motius que ha fet que em quedi més temps. Molts artistes, creatius i gent interessant de tot el món viuen aquí, cadascú amb els seus projectes i idees, això fa que sense adonar-te’n entris en la mateixa dinàmica i també et posis les piles.
 

Flatiron Building, Nova York


Finalment, acabo amb alguns temes de logística més pràctics:

L'idioma: quasi a tot arreu es parla castellà, però si vols viure a Nova York, és essencial que tinguis com a mínim un nivell bàsic d'anglès que et permeti comunicar-te, sobretot en un ambient de treball.  

El visat: hi ha moltes opcions. Jo recomano fer el camí que vaig seguir jo, entrar de becari al món laboral (com a estudiant, amb un visat J1). Aquí es mou tot molt a través del networking i és difícil trobar feina fixa des d'Espanya si no tens cap contacte. Tot i això, l'altre visat que recomano és l'O1 (visat d'artista). Depenent de quina variant agafis i de quina sigui l'oferta de feina, l'empresa que et contracti pot arribar a pagar-te el 50% del cost total.

L'habitatge: el preu de l'habitatge a Nova York, especialment a Manhattan i Brooklyn, és car. Normalment la gent acostuma a compartir pis amb diverses persones per tal d’assumir-ne el cost.
 

Skyline de Nova York, des de l'Ellis Island


El transport: desplaçar-se en tren (metro) és l'opció més habitual. Els trens obren 24 h al dia i sempre hi ha gent, fins i tot a altes hores de matinada. Algunes línies encara tenen trens bastant antics, on els conductors anuncien les parades. És bastant caòtic i és molt habitual que hi hagi alteracions de les línies pel manteniment de les vies. A les hores punta dels dies laborables els trens s'omplen moltíssim (Nova York és una ciutat molt densa!). Tenint en compte la dimensió de la ciutat, és molt normal que la mitjana de temps dels desplaçaments sigui de 30 min a 1 hora.

Les vacances i els festius: als EUA, la gent fa poques vacances. La mitjana són 15 dies l'any, sense comptar els dies de festius nacionals.

El temps: és molt extrem, a l'hivern pot arribar a fer molt fred (a vegades la temperatura mitjana assolia els - 13°), i a les 16.30 ja és fosc. A l'estiu, en canvi, fa molta calor i humitat. Gairebé no hi ha estacions intermèdies, tot i això hi ha bastant llum, que és consistent durant tot l'any.

Si esteu interessats a venir a Nova York i teniu dubtes, podeu contactar amb mi a través d'Elisava Alumni.
 

Utilitzem cookies pròpies i de tercer per millorar la teva experiència.

Si continues navegant, considerem que acceptes la nostra

política de cookies