Notícies d'Alumnes

Crònica d'una alumni d'ELISAVA a Hong Kong

Data:
Agustina Garrigou, alumni del Màster en Disseny de Mobiliari d'ELISAVA, ha estat convidada a participar en la Business of Design Week de Hong Kong, a principis del passat mes de desembre, on ha presentat la seva col·lecció d'ampolles Fishermen Bottles. Aquesta és la crònica de la seva experiència.

Hong Kong, el ritme del món en una ciutat
Si Hong Kong fos una persona, tindria uns 30 anys, lluny de l’adolescència i amb un rumb més clar a la vida. Una persona/ciutat amable i oberta, però difícil de conèixer en profunditat, de llegir. Molt ambiciosa, ha crescut abruptament i sempre té gana. Creu que cada espai buit és una oportunitat, que cada estona lliure s’ha d’aprofitar i cada forat, completar. Té un cor enèrgic, bombeja el doble que el dels altres i aguanta més, sense cansar-se. Dorm poc, les llums la desperten i sempre té un lloc on anar. I quan hi va, quan vol alguna cosa, sap per què la vol ja que cada tria compta per al seu rumb.
No hi ha eleccions ingènues, sense intencionalitat. Però això no vol dir que sigui freda i calculadora, sinó que més aviat la seva personalitat és així per poder provocar un transfons cultural més caòtic. Si Hong Kong fos una persona, seria extremadament intel·ligent i fascinant i, sens dubte, tots la voldríem conèixer.
Si hi ha un lloc al món en què es pot veure el consum massiu, aquest lloc és Hong Kong. La ciutat està especialment preparada per a això. Les botigues són inevitables, perquè per desplaçar-se per la ciutat cal entrar i travessar, sí o sí, espais comercials. Això garanteix que tots els espais públics estiguin ben equipats i disposin de serveis de qualitat, ja que les persones són clients. Pocs espais públics, com ara places i parcs, estan lliures de comerços. Quan camines pels barris cèntrics principals, sorprèn la quantitat de vegades que ens podem creuar amb les mateixes botigues de roba europees d’alta gamma i sempre hi ha gent comprant-hi.
També cal destacar que això passa molt més en aquest tipus de botigues (Chanel, Prada, Bulgari, etc) que no pas en botigues de disseny. El consum està lligat a un estatus econòmic i social més que a un de cultural. Aquesta energia reflecteix un contrast visible als carrers: d’una banda, les botigues d’alta gamma en carrers amples i ordenats, i de l’altra, els carrers laberíntics plens d’encant amb menjar, productes de medicina xinesa, i mercats de productes d’origen xinès en què ens podem passar hores veient la gran oferta i dinàmica entre la gent. Les persones sempre són amables, encara que fan servir codis socials diferents.

Al centre de la ciutat hi ha moltes galeries d’art. Les millors no es veuen des del carrer, sinó que s’ha d’entrar als edificis. Les que donen al carrer normalment estan buides, però això passa a gran part del món. Es poden visitar estudis d’artistes i dissenyadors que estan instal·lats en edificis industrials però oberts al públic. Cal conèixer aquestes dades amb anterioritat perquè, en cas contrari, és difícil descobrir-ho al moment. Fa la sensació que el consum de disseny és per a un cercle més tancat, amb una mentalitat més occidental, que té mercat però no creix tant perquè ha de competir amb un línia de consum massiu que aporta més estatus social al client.
Dins d’aquest marc, va tenir lloc la conferència Business of Design Week (BoDW), del 27 de novembre al 5 de desembre de 2015 al centre de convencions de Hong Kong i al centre PMQ. Aquest any, la ciutat convidada és Barcelona i s’anima a dissenyadors, emprenedors i empresaris de disseny establerts a la ciutat perquè hi formin part. És una molt bona oportunitat per a una ciutat que produeix una quantitat tan gran de dissenyadors cada any, però que té cada vegada menys empreses de disseny a causa de la crisi actual. Una possibilitat per obrir-se a orient i crear noves relacions, promoure productes i empreses, créixer i apostar. Una oportunitat per reforçar el concepte de Barcelona com a ciutat del disseny i avantguardista. I repetim aquesta idea per poder acabar sent-ho finalment.
Lamentablement no es va sentir el pes de Barcelona a la BoDW, i aquí remarco que és la meva opinió. Jo mateixa vaig ser convocada per exposar durant aquest esdeveniment al centre PMQ i vaig anar-hi a exposar la feina que faig en relació amb la ciutat on visc, Barcelona. Més enllà que considero que la meva experiència va ser molt gratificant, he de confessar que en cap moment em vaig sentir part d’un esdeveniment conjunt de dissenyadors barcelonins. Més aviat semblaven expositors aïllats sense gaires expectatives, gent una mica escèptica pel que fa a les possibilitats de creixement possible que puguin sorgir a Hong Kong. Crec que una exhibició ben muntada, amb més comunicació i interacció per part dels participants i els organitzadors, hauria deixat una empremta més forta que després podria atraure inversors i gent interessada a col·laborar en projectes de futur. Hauria servit per establir Barcelona com a marca de disseny al mercat asiàtic, però, malauradament, vaig sentir que, per part dels organitzadors i representants de Barcelona, la BoDW es va fer lleugerament, amb poques intencions.

De cara al futur, es podrien tenir en compte llocs com el centre PMQ per a exposicions o botigues pop-up, amb la idea de seguir difonent el disseny made in Barcelona. De fet, el 2014, Estocolm va ser la ciutat convidada per la BoDW i el 2015 encara hi havia una botiga amb disseny suec. PMQ és un centre per a emprenedors en disseny i té estands que fan de botigues o espais d’exposició. L’espai té forma d’H, amb dos pavellons de 6 pisos, separats però no lligats per un passadís central al 4t pis i per un pati central a la planta baixa. Cada espai d’exposició té uns 35 m2.
S’hi exhibeix permanentment o per un temps limitat. Alguns espais de disseny tenen una proposta innovadora i altres ofereixen productes ben fets de procés força artesanal, petits emprenedors amb productes de tipus treball sobre cuir, joieria, ulleres, indumentària i “design gadgets”.
També hi ha espais en què s’ensenya cuina, així com una biblioteca especialitzada en cuina (Taste Library). L’empresa japonesa MUJI va fer una exposició sobre la casa compacta, en la qual proposava uns espais ordenats i estètics pensats per als petits departaments de Hong Kong. Per a la BoDW es va muntar un escenari tancat al pati central i la comunicació sobre la setmana de disseny estava ben plantejada, amb gràfics i explicacions a cada pis i àrea d’accés.
Acostuma a haver-hi molt públic. El punt negatiu és que, encara que s’hagin fet reformes a l’edifici original, la circulació és molt complexa, s’han de travessar moltes portes i pujar i baixar escales, cosa que dificulta el passeig. Finalment, et quedes sense estar segur de si has fet tot el recorregut o si li han faltat algunes parts. De totes maneres, però, el centre està molt ben ubicat, al Soho, i al voltant hi ha botigues i bars atractius. Crec que si per a la BoDW, la ciutat de Barcelona hagués organitzat un espai més complet i interactiu, es podria haver generat més impacte.

Finalment, es pot dir que avui en dia Hong Kong no és una ciutat especialment enfocada al disseny, sinó que més aviat es nota que la sang que impulsa la ciutat és el comerç. Però no dubto que en un futur no gaire llunyà, la ciutat es pugui transformar en capital de disseny, ja que disposa de recursos com diners, ambició per un refinament cultural modern i una petita comunitat enfocada al disseny. A més, la ciutat facilita la concentració de gent, l’energia imparable que es nota i la connexió amb la indústria xinesa. És una de les ciutats més atractives del món, totalment cosmopolita, oberta i versàtil.

Agustina Garrigou, alumni d’ELISAVA

Utilitzem cookies pròpies i de tercer per millorar la teva experiència.

Si continues navegant, considerem que acceptes la nostra

política de cookies