Com citar documents

Biblioteca d'ELISAVA

Introducció

Una citació és una forma abreujada de referència inserida entre parèntesi en el text o afegida com a nota a peu de pàgina, al final del capítol o al final de tot el text. Serveix per identificar la publicació de la qual s'ha extret una referència, una idea, etc., i per especificar la seva localització exacta en la publicació font.

Quan en un text les citacions siguin molt esporàdiques no ens caldrà elaborar una llista independent de referències bibliogràfiques al final del text. Podem fer les citacions dins del text o a peu de pàgina. És essencial, però, que les citacions continguin els elements necessaris per a la correcta identificació del text citat.

Quan s'usen les citacions conjuntament amb una llista de referències bibliogràfiques, la citació haurà de contenir les dades suficients per tal que hi hagi una correspondència clara entre la citació i la referència bibliogràfica d'un determinat document. Podem optar per un d'aquests dos mètodes:
 

Mètode de les referències numèriques

Els números intercalats en el text, en forma de superíndexs o entre parèntesi, es refereixen a documents per l'ordre en que es citen. Si es citen parts concretes d'un document, es poden indicar les pàgines després dels números. Les referències es presenten en una llista ordenada numèricament. Exemple:

Text i cites
La influència japonesa en les arts decoratives modernes a Europa ha estat estudiada per Wichmann (1). Pel que fa a la Bauhaus, Von Buol (2, p.451) no és la primera autora que investiga les influències orientals en la ceràmica produïda en aquesta escola. Anys abans (3, p.66) ja s’havia advertit una forta similitud entre algunes de les peces dissenyades als tallers de la Bauhaus i la terrissa tradicional xinesa i japonesa.

Referències
1. Wichmann, Siegfried. Japonisme: the Japanese Influence on Western Art since 1858. London: Thames and Hudson, 1999.
2. Von Buol, Cornelia. "Japón y la alfarería de la Bauhaus". En: Fiedler, Jeannine (ed.). Bauhaus. Köln: Könemann, 2000, p. 450-451.
3. Weber, Klaus. "Die keramische Werkstatt". En: Experiment Bauhaus. Berlin: Bauhaus-Archiv, 1988, p. 58-71.

Mètode del primer element i data
S’entenen per primer element, en aquest ordre, l’autor o el títol del document. Si fem servir aquest mètode, cal indicar en el text el primer element i l'any de publicació del document citat. Al final del document cal fer un llistat amb les referències completes als textos citats.

  • Si el primer element forma part del text, s'indica a continuació, entre parèntesi, l'any. Exemple: La influència japonesa en les arts decoratives modernes a Europa ha estat estudiada per Wichmann (1999).
  • Si el primer element no forma part integrant del text, es posa entre parèntesi el primer element i l'any. Exemple: Anys abans (Weber, 1988) ja s’havia advertit una forta similitud entre algunes de les peces dissenyades als tallers de la Bauhaus i la terrissa tradicional xinesa i japonesa.
  • Si és necessari es pot indicar el número de la pàgina després de l'any i dins del parèntesi. Exemple: Pel que fa a la Bauhaus, Von Buol (2000, p.451) no és la primera autora que investiga les influències orientals en la ceràmica produïda en aquesta escola.

Un cop citat el primer element, cal afegir la referència completa al final del document. El mètode del primer element i data proposa dues opcions per presentar les referències al final del document.

Opció 1
En una llista ordenada alfabèticament pel primer element (autor o títol) seguit de l'any de publicació entre parèntesi. A continuació es dóna la resta de la referència però sense repetir l'any de publicació, que ja ha estat donat. Exemple:

Text i cites
La influència japonesa en les arts decoratives modernes a Europa ha estat estudiada per Wichmann (1999). Pel que fa a la Bauhaus, Von Buol (2000, p.451) no és la primera autora que investiga les influències orientals en la ceràmica produïda en aquesta escola. Anys abans (Weber, 1988, p.66) ja s’havia advertit una forta similitud entre algunes de les peces dissenyades als tallers de la Bauhaus i la terrissa tradicional xinesa i japonesa.

Referències

  • Von Buol, Cornelia. (2000). "Japón y la alfarería de la Bauhaus". En: Fiedler, Jeannine (ed.). Bauhaus. Köln: Könemann, p. 450-451.
  • Weber, Klaus. (1988). "Die keramische Werkstatt". En: Experiment Bauhaus. Berlin: Bauhaus-Archiv, 1988, p. 58-71.
  • Wichmann, Siegfried. (1999). Japonisme: the Japanese Influence on Western Art since 1858. London: Thames and Hudson.


Opció 2
En una llista ordenada alfabèticament pel primer element (autor o títol) seguit de l'any de publicació entre parèntesi. A continuació, en un paràgraf apart, es dóna la referència completa desenvolupada.

Text i cites
La influència japonesa en les arts decoratives modernes a Europa ha estat estudiada per Wichmann (1999). Pel que fa a la Bauhaus, Von Buol (2000, p.451) no és la primera autora que investiga les influències orientals en la ceràmica produïda en aquesta escola. Anys abans (Weber, 1988, p. 66) ja s’havia advertit una forta similitud entre algunes de les peces dissenyades als tallers de la Bauhaus i la terrissa tradicional xinesa i japonesa.

Referències

  • Von Buol (2000). Von Buol, Cornelia. "Japón y la alfarería de la Bauhaus". En: Fiedler, Jeannine (ed.). Bauhaus. Köln: Könemann, 2000, p. 450-451.
  • Weber (1988). Weber, Klaus. "Die keramische Werkstatt". En: Experiment Bauhaus. Berlin: Bauhaus-Archiv, 1988, p. 58-71.
  • Wichmann (1999). Wichmann, Siegfried. Japonisme: the Japanese Influence on Western Art since 1858. London: Thames and Hudson, 1999.